selvaLo Centre de formacion professionala occitan (CFPO) de Miègjorn-Pirenèus e lo CIRDÒC-Mediatèca occitana presentan lo Pichon diccionari occitan del desvolopament durable. De legir [aquí].

Extrach :

Analisi del Cicle de Vida (ACV)
Metòde d'avaloracion dels impactes environamentals globals d'un produch, d'un servici, d'una entrepresa o d'un procediment.

Biosfèra
Ensemble dels ecosistèmas del planeta Tèrra que correspond al jaç fin dins lo qual la vida es presenta. Se compausa de la pedosfèra (jaç superficial de la crosta terrèstra), de l’idrosfèra (mars e oceans, lacs, rius, etc.) e dels jaces basses de l’atmosfèra.

Ecoconcepcion

Volontat de concebre de produches en respectant los principis del desvolopament durable e de l'environament. L’ecoconcepcion intègra los aspèctes environamentals tot lo long del cicle de vida del produch : de la matèria primièra a la fin de vida en passant per la fabricacion, la logistica, la distribucion e l'usatge.

Eoliana
Dispositiu que transfòrma la fòrça del vent en energia. Las eolianas las mai correntas son las que produsisson d'electricitat (qu’apelam tanben « aerogeneradors »), o las que servisson al pompatge de l'aiga (eolianas de pompatge). Se parla uèi de « parc eolian » o de « bòria eoliana » per descriure las unitats de produccion que regropan fòrça eolianas que pòdon èsser installadas sus tèrra o en mar.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.