selvaLo Centre de formacion professionala occitan (CFPO) de Miègjorn-Pirenèus e lo CIRDÒC-Mediatèca occitana presentan lo Pichon diccionari occitan del desvolopament durable. De legir [aquí].

Extrach :

Analisi del Cicle de Vida (ACV)
Metòde d'avaloracion dels impactes environamentals globals d'un produch, d'un servici, d'una entrepresa o d'un procediment.

Biosfèra
Ensemble dels ecosistèmas del planeta Tèrra que correspond al jaç fin dins lo qual la vida es presenta. Se compausa de la pedosfèra (jaç superficial de la crosta terrèstra), de l’idrosfèra (mars e oceans, lacs, rius, etc.) e dels jaces basses de l’atmosfèra.

Ecoconcepcion

Volontat de concebre de produches en respectant los principis del desvolopament durable e de l'environament. L’ecoconcepcion intègra los aspèctes environamentals tot lo long del cicle de vida del produch : de la matèria primièra a la fin de vida en passant per la fabricacion, la logistica, la distribucion e l'usatge.

Eoliana
Dispositiu que transfòrma la fòrça del vent en energia. Las eolianas las mai correntas son las que produsisson d'electricitat (qu’apelam tanben « aerogeneradors »), o las que servisson al pompatge de l'aiga (eolianas de pompatge). Se parla uèi de « parc eolian » o de « bòria eoliana » per descriure las unitats de produccion que regropan fòrça eolianas que pòdon èsser installadas sus tèrra o en mar.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.