terra-nuechMai de 2016. Ont ne sèm ? En 2001 Dennis Tito via las societats MirCorp (Russia) e Space Adventure (EU) devenguèt lo primièr toriste espacial. Passèt uèch jorns al dintre de l'ISS (International Space Station). Dempuèi, qualques companhiás s'activan. Vòlon prene posicions e far créisser aquel mercat prometor, mas las constrenchas tecnologicas associadas a aquel tipe de viatge son nombrosas e de mal mestrejar.

Los vòls suborbitals (pas de misa en orbita) son los mai prometors, que mai aisits de realizar, mas totes los mejans son a l'estudi. La demanda, privada o publica, pels vòls orbitals es consequenta.

Dos tipe de veïculs son actualament en cors de desvolopament :

  • las capsulas : coma un còp èra, a la russa. Fisablas, seguras. Las tecnologias en jòc son estadas plan experimentadas. Las capsulas son mandadas amb de fusadas.
  • las navetas : son un pauc mens seguras, lor dintrada dins l'atmosfèra pòt pausar problèma. Lo desvolopament per la NASA de gròssas navetas (Space shuttle) a la fin de sègle XX èra una error. Lo material, las tecnologias alara a la disposicion dels engenhaires non permetiá pas de bastir d'aparelhs segurs, manejables aisidament. Lor explechacion que debutèt en 1982 s'arrestèt en 2011. Mas uèi amb los materials a basa de fibras de carbòni, e la miniaturizacion del calculators, la producion de pichona navetas leugièras sembla d'èsser pertinenta. Qualques companhiás ne desvolopan. Pòdon èsser mandadas dins l'espaci siá directament via una fusada, siá via un vaissèl maire, un avion que los mena a qualques quilomètres d'altituda.

Qualas son las entrepresas mai avançadas :

  • SpaceX - capsula Dragon V2 - orbital - la capsula es prevista per mandar sèt personnas en orbita basa. Es en construcion. Los primièrs vòls comercials son prevists en 2017 per la NASA. De capsulas Dragons son ja operationalas per mandar de mercandisas sus l'ISS dempuèi 2012.
  • Boeing - capsula CST-100 Starliner - orbital - los tèsts son en cors de realizacion. Coma SpaceX, Boeing a de contractes amb la NASA. Las capsulas CST-100 devrián servir a mandar d'astronautes vèrs l'ISS.
  • Blue Origin - capsula New Shepard - suborbital - es operacionala, demai an capitat en 2015 de recuperar los motors. Lo creator de la societat es lo fondator d'Amazon, Jeff Bezos. Son objectiu primièr es lo torisme espacial.
  • Virgin Galactic - vaissèl VSS Unity - suborbital - lo VSS Unity ven d'èsser inaugurat lo 20 de febrièr de 2016, remplaça lo VSS Enterprise destruch accidentalament en 2014. Lo vaissèl s'enaira via un veïcul maire. Coma Blue Origin vòlon primièr desvolopar lo torisme espacial.
  • XCOR Aerospace - vaissèl Lynx - suborbital - lo Lynx es una pichona naveta mandada via una fusada. Es en cors de desvolopament.
  • Sierra Nevada Corporation - vaissèl Dream Chaser - orbital - en cors de desvolopament. Coma lo Lynx lo Dream Chaser es una pichona naveta mas es prevista per poder mandar de cargas en orbit.

t-s-dragont-s-cst-100t-s-new-shepardt-s-spaceshiptwo-unity

Dragon V2 - CST-100 - New-Shepard - VSS Unity 

Al nivèl dels abitats, de las futuras estacions, Bigalow Aerospace propausa a la venda d'estacions gonflablas. N'an ja doas en orbita basa Genesis I e Genesis II que lor permeton de testar lors desvolopaments. Lo modul BEAM (Bigelow Expandable Activity Module) devriá èsser mandat devèrs l'ISS en 2016 per èsser desplegat e testat. Aquel pichon abitacle completarà la stacion internacionala.

A costat d'aquelas entrepresas, una miriada d'autres trabalhan per deman permetre al uman de s'etablir dins l'espaci.

Çai jos, projècte d'estacion espaciala Bigelow Aerospace : 

t-s-BA330


Espaci : propulsion ionica, Exotrail lèva de fonzes

Exotrail

La jove societat Exotrail, basada a Massy e a Tolosa, levèt al mes de julhet de 2020, 11 milions d'èuros.

La venda de veïculs electrics doblèt en un an

En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Virgin Galactic desvela lo VSS Imagine

Lo VSS Imagine

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Pel primièr còp un Starship se pausa coma cal, lo SN15

Starship SN15 05/05/2021

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt condrechament.

Lo robòt Perseverance es arribat sus Mars

Fòto Perseverance

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars lo 18 de febrièr de 2021.

Volocopter tornèt ensajar en condicion reala son aparelh, lo Volocity

Volocity, Pontoise, març de 2022

Lo diluns 21 de març de 2022 dempuèi l'aerodròm de Cormeilles en Vexin en Isla de França, l'aeronèf electric de Volocopter, Volocity, efectuèt un vòl d'ensag. Lo vòl es estat realizat en manual amb un pilòt, e en automatic.