En 1971 dins la revista Vida Nòstra numèro 4 Enric Mouly presentava Justin Bessou. Aquí çai-jos un extrach de son article ont entresenhava lo lector sus las relacions que l'escrivan aviá amb d'autres actors de la renaissença occitana coma Durand de Gròs o Antonin Perbòsc. L'ortografia es estada corregida.

Justin Bessou, poeta e contaire roergat

L'abat Justin Bessou (1845-1918), nasquèt a Mejalanou, dins una pichòta bòria del Segalar. Comencèt d'escriure al Semenari, en occitan coma en francés. Sos estudis acabats, foguèt mandat a St Genièis, e Marcilhac, coma vicari. Pièi a Lebous, coma curat, enfin a St Andrieu de Najac ont demorèt vingt ans, e ont escriguèt aquò melhor de son òbra.

En 1906, se retirèt a Rodés, puèi a Vilafranca ont moriguèt. Sa tomba es a St Salvador, ont èra nascut. [...]

L'abat Bessou èra un òme refofant d'esperit gaujós e mirgalhat. S'en tròba de belugas tot al long de son òbra, en pròsa coma en vèrs. Mas aquela òbra es d'inegala valor ; e, se l'i a de talhons beluguejants e saboroses, s'en tròba malaürosament que son menimoses e sens sabor. Se laissa tròp sovent emportar per son esperit descabestrat que, de còp en còp, despassa la mesura.

Sa grafia, qu'el s'èra fargada après aver paupat un brave brieu, sens escotar Durand de Gròs que li avia fach adoptar qualques bons principes dins D'Al Brès a la toumbo ; sens escotar Perbòsc, son melhor amic, que li presiquèt jusqu'al darrièr jorn sens li poder far entendre ren ; sa grafia, uèi es contestada. Mas lo pòple del Roergue podiá pas veire aquels defauts ! E puèi, sos poèmas e sos contes agèron, per los far coneisse e los far aplaudir, un joglar incomparable, lo grand Galy, que portèt Bessou sus totas las cènas, e jusqu'a dins los plus pichòts vilatges del departament, e fòra lo departament !

Tant plan que lo nom de Bessou marca, e marcarà tojorn, en Roergue, l'alba de nòstra respelida. Amb las annadas, tot un tròç de son òbra es apelat a dispareisse ; mas l'i aurà totjorn, almens quatre libres de Bessou que seràn legits e presats, en Roergue : D'Al Brès al toumbo, sos dos Contes de la tata Mannou e l'ouncle Janet, amb Besucarietos qu'es una garba de risoletas, provèrbis e devinhòlas.

Bessou es tojorn, en Roergue, e de luènh, l'autor lo mai legit, benlèu perqué sa grafia es a la portada del pòple. L'editor Carrèra, de Rodés, qu'es propriétari de sas òbras, vos dirà que D'Al Brès a la toumbo e la tata Mannou ne son a la N-enca edicion.

Pròva que nòstra lenga es pas mòrta. Mas, pròva tanben, de l'urgéncia que l'i a a l'ensenhar a legir dins totas las escòlas, se la volèm pas veire morir.

Enric Mouly

*

Las òbras de Justin Bessou :

  • Merles et fauvettes, (1877) ;
  • D'al Brès a la toumbo, (1892) ;
  • Lyre et guitare, (1898) ;
  • Countes de la tata Mannou, (1902) ;
  • Bagateletos, (1903) ;
  • Besucarietos, (1906) ;
  • Countes de l'ouncle Janet, (1910) ;
  • Soubenis e mescladis, (1913) ;
  • Laissous de guerro, (1914/1918), publicadas dins lo jornal de Vilafranca de Roergue La Revanche ;
  • Besprados de l'ouncle Polito, (1923).

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.