En 1971 dins la revista Vida Nòstra numèro 4 Enric Mouly presentava Justin Bessou. Aquí çai-jos un extrach de son article ont entresenhava lo lector sus las relacions que l'escrivan aviá amb d'autres actors de la renaissença occitana coma Durand de Gròs o Antonin Perbòsc. L'ortografia es estada corregida.

Justin Bessou, poeta e contaire roergat

L'abat Justin Bessou (1845-1918), nasquèt a Mejalanou, dins una pichòta bòria del Segalar. Comencèt d'escriure al Semenari, en occitan coma en francés. Sos estudis acabats, foguèt mandat a St Genièis, e Marcilhac, coma vicari. Pièi a Lebous, coma curat, enfin a St Andrieu de Najac ont demorèt vingt ans, e ont escriguèt aquò melhor de son òbra.

En 1906, se retirèt a Rodés, puèi a Vilafranca ont moriguèt. Sa tomba es a St Salvador, ont èra nascut. [...]

L'abat Bessou èra un òme refofant d'esperit gaujós e mirgalhat. S'en tròba de belugas tot al long de son òbra, en pròsa coma en vèrs. Mas aquela òbra es d'inegala valor ; e, se l'i a de talhons beluguejants e saboroses, s'en tròba malaürosament que son menimoses e sens sabor. Se laissa tròp sovent emportar per son esperit descabestrat que, de còp en còp, despassa la mesura.

Sa grafia, qu'el s'èra fargada après aver paupat un brave brieu, sens escotar Durand de Gròs que li avia fach adoptar qualques bons principes dins D'Al Brès a la toumbo ; sens escotar Perbòsc, son melhor amic, que li presiquèt jusqu'al darrièr jorn sens li poder far entendre ren ; sa grafia, uèi es contestada. Mas lo pòple del Roergue podiá pas veire aquels defauts ! E puèi, sos poèmas e sos contes agèron, per los far coneisse e los far aplaudir, un joglar incomparable, lo grand Galy, que portèt Bessou sus totas las cènas, e jusqu'a dins los plus pichòts vilatges del departament, e fòra lo departament !

Tant plan que lo nom de Bessou marca, e marcarà tojorn, en Roergue, l'alba de nòstra respelida. Amb las annadas, tot un tròç de son òbra es apelat a dispareisse ; mas l'i aurà totjorn, almens quatre libres de Bessou que seràn legits e presats, en Roergue : D'Al Brès al toumbo, sos dos Contes de la tata Mannou e l'ouncle Janet, amb Besucarietos qu'es una garba de risoletas, provèrbis e devinhòlas.

Bessou es tojorn, en Roergue, e de luènh, l'autor lo mai legit, benlèu perqué sa grafia es a la portada del pòple. L'editor Carrèra, de Rodés, qu'es propriétari de sas òbras, vos dirà que D'Al Brès a la toumbo e la tata Mannou ne son a la N-enca edicion.

Pròva que nòstra lenga es pas mòrta. Mas, pròva tanben, de l'urgéncia que l'i a a l'ensenhar a legir dins totas las escòlas, se la volèm pas veire morir.

Enric Mouly

*

Las òbras de Justin Bessou :

  • Merles et fauvettes, (1877) ;
  • D'al Brès a la toumbo, (1892) ;
  • Lyre et guitare, (1898) ;
  • Countes de la tata Mannou, (1902) ;
  • Bagateletos, (1903) ;
  • Besucarietos, (1906) ;
  • Countes de l'ouncle Janet, (1910) ;
  • Soubenis e mescladis, (1913) ;
  • Laissous de guerro, (1914/1918), publicadas dins lo jornal de Vilafranca de Roergue La Revanche ;
  • Besprados de l'ouncle Polito, (1923).

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.