Reporterre
Logo del webzine 'Reporterre'

En febrièr de 2020 lo webzine Reporterre propausava a son lectors un article sus Franc Bardòu.

Redigit per Solenne Garrigues e Publicat lo 5 de febrièr, nos presenta l'escrivan, son rapòrt a la lenga occitana, al país tolosan, als pirenèus, a sos reires de Carcassona o a las contestacions socialas actualas coma lo movement dels gilets jaunes.

Situa son action per la lenga en rapòrt amb l'urgéncia que i a de preservar la diversitat. Per el « chaque langue représente un rapport à l’existence humaine plus ou moins adapté à certaines conditions. Quand ces dernières changent, l’humanité doit pouvoir puiser dans l’abondance des cultures pour y répondre ».

Per el la diversitat culturala es necessària per poder tot simplament viure e s'aparar de çò que nomma « l'endogamia culturala ». La vei coma un risc.

L'article es [aquí]


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.