Crotz occitana
Detalh de la cobèrta del libre de Ramon Ginolhac 'La croix occitane' (2006 reedicion)

Istòria de la crotz occitana

Ramon Ginolhac publiquèt en 2004 un libre sus la crotz occitana. Lo libre en francés èra titolat : La croix occitane. Trabalha actualament sus un novèl obratge dedicat a aquel simbòl.

Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 de la fin de l'an 2020 fasiá lo punt sus son trabalh :

« Soi a acabar un libre en francés sus l’istòria de la crotz occitana. L’obratge publicat en 2004 per IEO de Tarn, puèi, dins una version augmentada, en 2006, èra puslèu una mena d’enciclopedia dins lo biais de uèi. Aquí, serà un libre d’istòria, mai didactic, emai siá fòrça illustrat. Una part bèla serà consacrada a l’origina de la crotz occitana ; l’argumentacion es essencialament basada sus las pròbas disponiblas. Pren en compte de recèrcas e publicacions recentas que precizan o càmbian certans punts de son istòria. Pensi a una edicion en 2021 portada per IEO de Tarn. »


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.