Sala Marie Christine BOUSQUET, Lodeva
Vista de la sala Marie Christine Bousquet a Lodeva

Se dabanarà a Lodeva lo dimenge 24 de setembre de 2023 l’amassada generala de l’IEO d'Erau.

Los aderents e amics de la seccion d’Erau de l’Institut d’Estudis Occitans son convocats e convidats.

L'eveniment se tendrà dins la sala Marie Christine Bousquet, 1 place Francis Morand.

A partir de 9h00 : Acuèlh dels participants, cafeton e mai, fogassa de Campanhac en Roergue.

Puèi :

  • 9h30 : obertura de l’amassada e presentacion, vòte dels rapòrts moral, d’activitat e financièr ;
  • 10h30 : paraula als convidats e representants dels cercles e associacions ;
  • 11h15 : paraula als aderents ;
  • 12h : recepcion de las personalitats e vin d’onor ofèrt per la comuna.

L'amassada serà seguida d'un repais, abans una visita al monument dels mòrts de Pau Dardé comentada en occitan per Felip Joulié e de la catedrala amb Pèire Delon.


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.