Un articla de la revista Lo Diari numèro 24. Ivèrn de 2014.

Memòrias d’Arièja, Salvagarda e transmission de la tradicion orala occitana dins lo departament d’Arièja.

Lo projècte de l’Universitat de Tolosa II - Joan Jaurès e del Conselh General d’Arièja, a per ambicion de preservar la tradicion orala de nòstre territòri e de servir d’utís de transmission e de partatge entre las diferentas generacions.

memorias-d-ariejaSon en tot mai de quatre-vint ariegeses que se son fisats davant la camèra, dins lor lenga de còr, sus la tèrra de lors aujòls o de lor joïnessa. Nos parlan mai que mai de las tradicions ligadas a las fèstas calendàrias, del biais que s’organizava la vida dins las bòrdas e los vilatges e nos fan partejar formulas, cants e contes eretats de la tradicion orala. Brèu, un trabalh vertadièr de memòria e de còr...

Començat en 2010, per una fasa de sensibilizacion puèi de collectatge alprèp dels estatjants dels 4 païses d’Arièja (país dels Pirenèus Catars, País de Coserans, País de las Pòrtas d’Arièja e País de Foish Arièja-Nauta) e de totis los actors locals concernits, lo projècte recebèt lo sosten de la Region Miègjorn-Pirenèus, del Rectorat de l’Acadèmia de Tolosa e de la Direccion academica dels servicis de l’Educacion Nacionala d’Arièja.

Un trabalh de fons que se concretiza uèi amb la publicacion d’un DVD acompanhat d’un libret didactic. L’institut d’Estudis Occitans d’Arièja foguèt encargat, per l’Universitat de Tolosa Joan Jaurès e lo Conselh General d’Arièja, de realizar un quarantenat d’animacions publicas e escolaras per far conéisser aquel utís cultural e de proposar una restitucion d’aquel trabalh apassionant sus la cultura e la lenga del país.


Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.