bibliaLa Bíblia - Traduccion de Joan Larzac
Dos volums : Ancian e Novèl Testaments - 78 èuros
Letras d'òc - 16 x 24 cm - religats e daurats - 1280 + 648 paginas
ISBN : 978-2-916718-71-2 + 978-2-916718-45-3

Las edicions Letras d'Òc propausan dempuèi 2016 la traduccion integrala de la Bíblia en dos volums.

Per estonant qu’aquò semblèsse, cap de revirada integrala del tèxte de la Bíblia èra pas jamai estada publicada en occitan. La presenta edicion comola aquela manca. Cadun pòt ara legir en occitan aquel òbra religiosa fondamentala qu’es tanben una de las sorsas màgers de nòstre patrimòni cultural.

Lo primièr volum paregut en 2013 presenta l'ancian testament. Compren lo tèxte complet de l’Ancian Testament, tradusit per Joan Larzac suls tèxtes ebrèu, aramean e grèc de l’original, amb introduccions, nòtas e mapas.

Los prefacis son d'Emili Puech, de l'Escòla Biblica e Arqueologica Francesa de Jerusalèm, e de Monsénher Glaudi Azéma, avesque auxiliar de Montpelhièr.

Lo segond volum presenta lo Novèl Testament. Es sortit en 2016.

Revirat del grèc, recampa :

  • los Quatre Evangèlis,
  • los Actes dels Apòstols,
  • las Letras dels Apòstols e
  • l'Apocalipsi de Joan.

La traduccion, aquí tanben, es de Joan Larzac. L'edicion es acompanhada de nòtas, de mapas e de tablèus cronologics.

Joan Larzac èra plenament qualificat per menar a bon pro aquel immense prètzfach, abotiment de tota una vida d’exegèsi e de professorat biblic. Es tanben lo poèta sensible a la beutat de la paraula sacrada, capable de ne far ressontir totes los armonics dins una lenga d’òc que mestreja a plec.

Emili Puèch, de l’Escòla Biblica e arqueologica de Jerusalem, joslinha la valor scientifica d'aquel trabalh : « Se tracha pas aicí d’una traduccion de traduccion. Lo reviraire s’es atemat a rendre a plèc, dins nòstra polida lenga, çò que los autors sacrats escriguèron dins lors parlars, en permejant a far sentir tant coma se pòt tota la sabor de l’original. Cada mot es pesat menimosament per èstre rendut lo mai possible ric a ric. E aquò tot de long de centenats de paginas, çò que baila a l’ensems una plan bèla unitat devuda a la constància del reviraire unic. »

Lo magazine montpelhierenc le Mag presentava en febrièr de 2016 lo traductor.

Extrach : « Cal pas creire que son nom de pluma Joan Larzac vendriá de la lucha menada sul Causse contra l’espandiment dau camp militari. Joan Roqueta, qu’es sortit d’Avairon, l’aviá causit plan abans. Ordonat preire mai de mièg-sègle fa, uòi retirat, Joan larzac a fach son ofici a Sant-Jòrdi d’Orcas e a Murvièlh-lès-Montpelhièr. Poèta de tria e fin letrat, s’es lèu apopat a la lenga occitana ; tot de long de sa vida, en partatge amb son fraire de sang e d’escritura Ives, s’es engatjat còr e arma a la far viure e a la celebrar, emai dins la messa. [...] »


Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

L'occitan de viva votz - Joan Fulhet

occitan-viva-votz-fulhet L'occitan de viva votz de Joan Fulhet es un metòde de prononciacion de l'occitan lengadocian (Editor : IEO, 2008).

1 - Presentacion de l'editor

L'occitan de viva votz : metòde de prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetisme per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend mai que mai de son ensenhament.

Dins los tudèls - Recuèlh de nòvas

Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del Lauragués, es sortit.

Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.