bibliaLa Bíblia - Traduccion de Joan Larzac
Dos volums : Ancian e Novèl Testaments - 78 èuros
Letras d'òc - 16 x 24 cm - religats e daurats - 1280 + 648 paginas
ISBN : 978-2-916718-71-2 + 978-2-916718-45-3

Las edicions Letras d'Òc propausan dempuèi 2016 la traduccion integrala de la Bíblia en dos volums.

Per estonant qu’aquò semblèsse, cap de revirada integrala del tèxte de la Bíblia èra pas jamai estada publicada en occitan. La presenta edicion comola aquela manca. Cadun pòt ara legir en occitan aquel òbra religiosa fondamentala qu’es tanben una de las sorsas màgers de nòstre patrimòni cultural.

Lo primièr volum paregut en 2013 presenta l'ancian testament. Compren lo tèxte complet de l’Ancian Testament, tradusit per Joan Larzac suls tèxtes ebrèu, aramean e grèc de l’original, amb introduccions, nòtas e mapas.

Los prefacis son d'Emili Puech, de l'Escòla Biblica e Arqueologica Francesa de Jerusalèm, e de Monsénher Glaudi Azéma, avesque auxiliar de Montpelhièr.

Lo segond volum presenta lo Novèl Testament. Es sortit en 2016.

Revirat del grèc, recampa :

  • los Quatre Evangèlis,
  • los Actes dels Apòstols,
  • las Letras dels Apòstols e
  • l'Apocalipsi de Joan.

La traduccion, aquí tanben, es de Joan Larzac. L'edicion es acompanhada de nòtas, de mapas e de tablèus cronologics.

Joan Larzac èra plenament qualificat per menar a bon pro aquel immense prètzfach, abotiment de tota una vida d’exegèsi e de professorat biblic. Es tanben lo poèta sensible a la beutat de la paraula sacrada, capable de ne far ressontir totes los armonics dins una lenga d’òc que mestreja a plec.

Emili Puèch, de l’Escòla Biblica e arqueologica de Jerusalem, joslinha la valor scientifica d'aquel trabalh : « Se tracha pas aicí d’una traduccion de traduccion. Lo reviraire s’es atemat a rendre a plèc, dins nòstra polida lenga, çò que los autors sacrats escriguèron dins lors parlars, en permejant a far sentir tant coma se pòt tota la sabor de l’original. Cada mot es pesat menimosament per èstre rendut lo mai possible ric a ric. E aquò tot de long de centenats de paginas, çò que baila a l’ensems una plan bèla unitat devuda a la constància del reviraire unic. »

Lo magazine montpelhierenc le Mag presentava en febrièr de 2016 lo traductor.

Extrach : « Cal pas creire que son nom de pluma Joan Larzac vendriá de la lucha menada sul Causse contra l’espandiment dau camp militari. Joan Roqueta, qu’es sortit d’Avairon, l’aviá causit plan abans. Ordonat preire mai de mièg-sègle fa, uòi retirat, Joan larzac a fach son ofici a Sant-Jòrdi d’Orcas e a Murvièlh-lès-Montpelhièr. Poèta de tria e fin letrat, s’es lèu apopat a la lenga occitana ; tot de long de sa vida, en partatge amb son fraire de sang e d’escritura Ives, s’es engatjat còr e arma a la far viure e a la celebrar, emai dins la messa. [...] »


Lo luec d'enluec - Thierry Offre

luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.