feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Un dels melhor recuèlh de nòvas en lenga occitana, injustament oblidats pels editors.

Presentacion - « Las novèlas de La feruna de Valèri Bernard recampan los tèmas familiars de la màger part de son òbra literària e picturala : la paurilha, los caracos, los èstres monstruoses, los dramas familials, l’amor-passion, enfin, la vida del mond de las aurièras, sens fe ni lei, totes aqueles que la misèria emmantèla de sas pelhandras claufidas de manjança e buta, puèi, dins lo gorg.

« L’autor a l’engenh per pintar çò que l’uèlh descobrís e per balhar tant de vida a aqueles eròis ferotges qu’acaban per nos pertocar prigond, e nos susprenèm a los aimar. Mas se aqueles personatges nos semblan plan vius, es que son de modèls que Valèri Bernard coneissiá plan. Los encontrèt, lor parlèt, los estudièt, los fotografièt amb l’aigafòrt, la color e aquí lo libre en nos fasent, atal, passar son emocion pròpria.

« Las novèlas de La feruna escritas dins lo parlar marselhés tant viu son portadas per una pròsa del relèu solide, ardida, nerviosa, poderosa e una lenga populara, rica e acolorida que recuolan pas jamai davant las viraduras rapidas e los mots basses, injurioses, mas expressius e imatjats. »

La feruna - Valèri Bernard
Edition des régionalismes - 2015 - 13,95 € - 137 paginas
ISBN : 978-2-8240-0427-3


Sul libre 'Viatge d'ivèrn' de Danièla Julien

viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Los Nadals de Nicolas Saboly

Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.

Los Nadals de Nicolas Saboly fan part de l'imaginari provençal. Aquela òbra es una referéncia, un clasic per totes los occitans.

Ne coneissètz, n'avètz cantatz qualques uns, segur e benlèu sens o saber. Qual es l'autor ? Avètz oblidadas las paraulas ?

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.