feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Un dels melhor recuèlh de nòvas en lenga occitana, injustament oblidats pels editors.

Presentacion - « Las novèlas de La feruna de Valèri Bernard recampan los tèmas familiars de la màger part de son òbra literària e picturala : la paurilha, los caracos, los èstres monstruoses, los dramas familials, l’amor-passion, enfin, la vida del mond de las aurièras, sens fe ni lei, totes aqueles que la misèria emmantèla de sas pelhandras claufidas de manjança e buta, puèi, dins lo gorg.

« L’autor a l’engenh per pintar çò que l’uèlh descobrís e per balhar tant de vida a aqueles eròis ferotges qu’acaban per nos pertocar prigond, e nos susprenèm a los aimar. Mas se aqueles personatges nos semblan plan vius, es que son de modèls que Valèri Bernard coneissiá plan. Los encontrèt, lor parlèt, los estudièt, los fotografièt amb l’aigafòrt, la color e aquí lo libre en nos fasent, atal, passar son emocion pròpria.

« Las novèlas de La feruna escritas dins lo parlar marselhés tant viu son portadas per una pròsa del relèu solide, ardida, nerviosa, poderosa e una lenga populara, rica e acolorida que recuolan pas jamai davant las viraduras rapidas e los mots basses, injurioses, mas expressius e imatjats. »

La feruna - Valèri Bernard
Edition des régionalismes - 2015 - 13,95 € - 137 paginas
ISBN : 978-2-8240-0427-3


Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.