feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Un dels melhor recuèlh de nòvas en lenga occitana, injustament oblidats pels editors.

Presentacion - « Las novèlas de La feruna de Valèri Bernard recampan los tèmas familiars de la màger part de son òbra literària e picturala : la paurilha, los caracos, los èstres monstruoses, los dramas familials, l’amor-passion, enfin, la vida del mond de las aurièras, sens fe ni lei, totes aqueles que la misèria emmantèla de sas pelhandras claufidas de manjança e buta, puèi, dins lo gorg.

« L’autor a l’engenh per pintar çò que l’uèlh descobrís e per balhar tant de vida a aqueles eròis ferotges qu’acaban per nos pertocar prigond, e nos susprenèm a los aimar. Mas se aqueles personatges nos semblan plan vius, es que son de modèls que Valèri Bernard coneissiá plan. Los encontrèt, lor parlèt, los estudièt, los fotografièt amb l’aigafòrt, la color e aquí lo libre en nos fasent, atal, passar son emocion pròpria.

« Las novèlas de La feruna escritas dins lo parlar marselhés tant viu son portadas per una pròsa del relèu solide, ardida, nerviosa, poderosa e una lenga populara, rica e acolorida que recuolan pas jamai davant las viraduras rapidas e los mots basses, injurioses, mas expressius e imatjats. »

La feruna - Valèri Bernard
Edition des régionalismes - 2015 - 13,95 € - 137 paginas
ISBN : 978-2-8240-0427-3


Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

Òbras en occitan d’un republican auvernhat - Charles-Antoine Ravel

oeuvres-republicain-auvergnat-occitan Œuvres en occitan d'un républicain auvergnat de Charles-Antoine Ravel. Edicion aprestada per Joan Ros (EMCC, occitan-francés, 155 paginas, 10 €)

Auvernhat de lenga occitana, filh de vinhairons de la Granda Limanha, Charles-Antoine Ravel voliá tornar a sa lenga son estatut literari e li conferir una dimension universala. Es doncas en occitan que defendèt sas idèas republicanas jos la Restauracion e le Segond Empèri.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?