Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

« Aquí se vendiá de timbres de colleccion. Darrièr la vitra èran presentadas de pochetas amb de timbres de gaireben totes los païses : polits images de bèstias, de flors, de monuments, tot aquò plen de colors. I aviá tanben de cartas e d’envolòpas que portavan un sagèl que se disiá del "primièr jorn" d’emission. Res de rar. Se met pas jol nas de tot lo monde, çò que donariá benlèu de marridas idèas a de colleccionaires envejoses. Cada jorn l’òme s’arrestava davant aquelas vinhetas. Semblava prene plaser de las véser, puèi sens agachar las autras botigas e, totjorn dapàs, tornèt trobar la carrièra del Portal Nòu. Èra gaireben nuèit quand dobriguèt la pòrta de l’ostal. »

Dins aquel pichon mond claus de la filatelia, lo legeire tornarà trobar amb plaser l’inspector Tadèu ja present dins Par o Impar.

Pèire Rabasse en 2017 presentava lo libre dins la revista Lo Lugarn. Extrach : « Dins una vila mejana que demòra de temps anonima, mas que l'autor se pòt pas empachar de nomenar Castras en fin de narracion, un òme es ensucat a mòrt.

« D'aquí entr'aquí lo paure inspector Tadèu, sens cap d'indici provant a la debuta, se va lançar sus la pista de criminals potencials. Va córrer de costats e d'autres per s'anar copar lo nas d'aicí e d'ailà. Va sautar de mal en marrit. Mas aquò's lo mestièr de policièr qu'o vòl. Es tanben lo mestièr de l'escrivan de lo far damnar una mica en lo butant dins d'andronas. Es la règla fondamentala del genre e Gui Vialà es luènh de l'aver doblidada. »


Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

Qualques nadals d'Occitània per La Talvera

Lo libre Nadals d'Occitània que sortiguèt en 2008 presenta la tradicion dels nadalets totjorn plan viva en Occitània. Es fòrt anciana que ja al sègle XII, se cantava de Nadals en lenga d'òc.

Lo recuèlh recampa a l'entorn de 100 cants collectats en Albigés, Carcin, Roergue o Lengadòc bas.

Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.