miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.

Extrach :

A ! Se mon còr aviá d’alas,
Sus ton còu, sus ton espatla,
Volariá tot en combor,
O minhòta ! A ton aurelha
Te diriá de meravilhas,
De meravilhas d’amor.

A ! Se mon còr aviá d’alas,
Subre ti boquetas pallas
Volariá come un perdut ;
Mon còr te fariá, chatona,
Cènt potons e cènt potonas ;
Parlariá, parlariá plus !

Pietat ! mon còr n’a ges d’alas !
Lo langui, la freg lo jala ;
Tè ! Lo vaquí sus ma man ;
Pren-lo dins la tieuna, ò bèla,
Come un anhèu mon còr bèla,
E plora come un enfant.


Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.