miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.

Extrach :

A ! Se mon còr aviá d’alas,
Sus ton còu, sus ton espatla,
Volariá tot en combor,
O minhòta ! A ton aurelha
Te diriá de meravilhas,
De meravilhas d’amor.

A ! Se mon còr aviá d’alas,
Subre ti boquetas pallas
Volariá come un perdut ;
Mon còr te fariá, chatona,
Cènt potons e cènt potonas ;
Parlariá, parlariá plus !

Pietat ! mon còr n’a ges d’alas !
Lo langui, la freg lo jala ;
Tè ! Lo vaquí sus ma man ;
Pren-lo dins la tieuna, ò bèla,
Come un anhèu mon còr bèla,
E plora come un enfant.


L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

A l'ombra d'un manguièr

a-l-ombra-d-un-manguier-chaire L'Institut d'Estudis Occitans d'Aude ven de publicar dins la collection Vendémia lo libre : A l'ombra d'un manguièr d'Aurelian de Chaire (56 paginas, format A4).

Lo libre conten las 23 cronicas que Aurelian de Chaire escribèt pendent los sièis meses que passèt en 2014 al Senegal a cò dels païsans de Casamança, per un projècte de solidaritat e de cooperacion agricòla.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...