Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

« Iveta nos convida a nos passejar pel campèstre, un pauc salvatge de preferéncia, a nos daissar prene per l'ambient frescolit d'una matinada o caudet d'una vesprada, d'alenar d'a fons una golada de ventolet de prima, puèi de nos jaire pel sòl sens o espotir tot de tròp, e de legir deliciosament qualques tròces d'aquel libre... lo nas dins l'èrba. »


Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.

Lenga de pelha - Joan-Pau Verdier

Lo libre-CD de Joan-Pau Verdier Lenga de pelha recampa 22 cronicas radiofonicas en version tèxt e àudio.

L'edicion e de la difusion son assegurada per Novelum - IEO Perigòrd al prètz de 12 èuros.

L'autor anima dempuèi vint ans l'emission Meitat-chen, meitat-pòrc cada dimenge sus France-Bleu Perigòrd. Aquí denóncia, en occitan, los absurditats, incoeréncias e autras bestisas de nòstre temps

Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.