nomadas-regordNomadas - Anna Regord
IEO Edicion - 2008 - 136 paginas

La bona suspresa de 2008 en literatura occitana. Anna Regord vos convida delà la mar, per descobrir, luènh d'un occident destimborlat e fat, un mond plen de vida e d'umanitat.

Extrach p6 : "Un còp èra la sabla, soleta sus la tèrra, e que se languissiá. Un còp èra lo vent que passejava lo mond, a rebalar sa lanha. Los dos quand se trobèron, tanlèu s'agradèron. E los vaquí en fèsta que folastrejan ensem, que se mesclan entre eles. D'aquel bèl revolum, d'enfantons ne nasquèron, que demorèron aquí, se botèron a créisser, caminant dins la sabla, lo cap dins los aires, descauces e liures.

"Aquí cossí venguèron, los enfants del grand èrm..."


Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Jornal d'un Jaquet - Sèrgi Viaule

Jornal d'un Jaquet Las Éditions des Régionalisme publiquèt en març de 2021 lo raconte de viatge de Sèrgi Viaule : Jornal d'un Jaquet.

Lo libre de 224 paginas, illustrat, conta l'escoreguda de l'escrivan sul mitic camin de Sant Jacme. Es lo jornal tengut jorn per jorn, pel caminaire, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu.

Cada caminada, cada experiéncia es unica. La siá, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...