mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Auriá volgut levar l’espasa per l’aparar, mas l’espasa embrutís tot, lo borrèl tant coma la victima. La nuèch de l’Ascension de 1244, participèt al chaple dels inquisitors d’Avinhonet. Un espèr fòl, lèu decebut : « Se cresiam, qu’après, lo país seriá liberat ».

L'autor nos far seguir Pèire dins sa fugida en Lombardia ont faguèt flòri dins lo comerci de las telas. Aquí ven passaire per ajudar los sieus a escapar a l’inquisicion e venir s’installar de l’autre costat dels Alps. Mas après la casuda de Cremòne, lo Montsegur lombard, i aguèt pus ges de refugi de per lo mond.

Pèire de Bovila s’entorna al país e finís dins las càrcers de l’inquisicion a Tolosa. Aquí diguèt pas res de la Dòna de Montlodier e de sa filha que l’avián recaptat dins un luòc oblidat en Carladès, perdut entre rius, bòscs e combetas.

L'istòria se perseguís dins los sègles venents, sota una fòrma o una autra, e cada còp que torna a Montlodièr per sonhar las siás nafraduras, la joina femna es sempre aquí que sembla de l’esperar, tala la filha de Sion del profèta Isaï. Amb ela, coneisserà la fin de Dieu, d'un rei de drech divin que serà decapitat e l’umila descasença d’un òme dels tempses novèls : lo general e comte d’Empèri Joan Baptista Milhaud.

L’arma de Pèire barrutla encara entre las vòltas del temps, jamai aconsolada.

*

Joan-Claudi Puech nasquèt a Orlhac en 1962. Passèt son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde del Cantal, lo Carladés. Après d'estudis a Rodés se'n anèt viure a Tolosa. Aquí rescontrèt aquesta qu’anava venir sa molhèr. La seguiguèt au sieu en Provença.

Es ara escrivan e institutor a Menèrba, resta dins lo país d’Ate. A ja publicar un roman Una pèira e un tamborin (2013). Escriu en occitan provençal.

Entre Carladès, Roergue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Alps, ten la consciença fonsa d’una meteissa identitat e la sentida d’una nafradura secrèta que legís dins lo país dempuèi qu’es drollet e que de longa ensaja de li botar mòts.


Vidas e engranatges - Florian Vernet

Vidas e engranatge Al mes d'agost de 2020, IE0 Edicions, tornèt editar lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges.

Publicat pel primièr còp en 2004 aquel recuèlh de vint-e-quatre novèlas èra agotat dempuèi qualques ans. Es un dels melhors recuèlh de nòvas de l'autor.

Lo libre obtenguét lo prèmi Jaufre Rudel en 2005.

Escriches de femnas tarnesas - R. Ginolhac

escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.