mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Auriá volgut levar l’espasa per l’aparar, mas l’espasa embrutís tot, lo borrèl tant coma la victima. La nuèch de l’Ascension de 1244, participèt al chaple dels inquisitors d’Avinhonet. Un espèr fòl, lèu decebut : « Se cresiam, qu’après, lo país seriá liberat ».

L'autor nos far seguir Pèire dins sa fugida en Lombardia ont faguèt flòri dins lo comerci de las telas. Aquí ven passaire per ajudar los sieus a escapar a l’inquisicion e venir s’installar de l’autre costat dels Alps. Mas après la casuda de Cremòne, lo Montsegur lombard, i aguèt pus ges de refugi de per lo mond.

Pèire de Bovila s’entorna al país e finís dins las càrcers de l’inquisicion a Tolosa. Aquí diguèt pas res de la Dòna de Montlodier e de sa filha que l’avián recaptat dins un luòc oblidat en Carladès, perdut entre rius, bòscs e combetas.

L'istòria se perseguís dins los sègles venents, sota una fòrma o una autra, e cada còp que torna a Montlodièr per sonhar las siás nafraduras, la joina femna es sempre aquí que sembla de l’esperar, tala la filha de Sion del profèta Isaï. Amb ela, coneisserà la fin de Dieu, d'un rei de drech divin que serà decapitat e l’umila descasença d’un òme dels tempses novèls : lo general e comte d’Empèri Joan Baptista Milhaud.

L’arma de Pèire barrutla encara entre las vòltas del temps, jamai aconsolada.

*

Joan-Claudi Puech nasquèt a Orlhac en 1962. Passèt son enfança dins la bastida familhala, dins un ròde del Cantal, lo Carladés. Après d'estudis a Rodés se'n anèt viure a Tolosa. Aquí rescontrèt aquesta qu’anava venir sa molhèr. La seguiguèt au sieu en Provença.

Es ara escrivan e institutor a Menèrba, resta dins lo país d’Ate. A ja publicar un roman Una pèira e un tamborin (2013). Escriu en occitan provençal.

Entre Carladès, Roergue, Tolosan, Pirenèus, Provença e Alps, ten la consciença fonsa d’una meteissa identitat e la sentida d’una nafradura secrèta que legís dins lo país dempuèi qu’es drollet e que de longa ensaja de li botar mòts.


Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Petite Histoire de l’Occitanie - Jean Sagnes

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.