mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Presentaion de l'autora – Vaquí qualques contes adaptats e racontes cortets suls pensaments, pantaisses, espèrs e bonurs de nosautres las femnas.

Aquelas istòrias son una mena de soscadissa sus fòrças causas que podèm pas gaire exprimir dins la vida vidanta e que nos empachan de viure vertadièrament.

Cossí vivèm ? Dreitas ni per tot ! Al ausir un fum de planhs, de desiranças, de ramelets d'espèrs que son flors del mes de març, vòli comprene quala es l'astrada que nos mena.

Femna ! Te rises e te ploras. Aimas dançar, cantar, bombir coma una èrsa. Coma aiga viva, ton anma granada de mots conflats de vida, monta, gemèga e s'esclafa per s'espandir sus la grava dins un mormolhadís apasimat, doç coma una careça.

E pr'aquò existisson mantunas dolors que se ne pòt pas parlar e per subrecarga qu'empachan de parlar.

Patiguères. Patisses encara que te vòlon embarrar dins de presons afectivas o çò pus grèu dins de vertadièras presons de teissut negre. Te creguèron avalida, mas siás totjorn de pè : cossí que vira, es mai fòrt que tot : demòras e espèras !


La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.