mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Presentaion de l'autora – Vaquí qualques contes adaptats e racontes cortets suls pensaments, pantaisses, espèrs e bonurs de nosautres las femnas.

Aquelas istòrias son una mena de soscadissa sus fòrças causas que podèm pas gaire exprimir dins la vida vidanta e que nos empachan de viure vertadièrament.

Cossí vivèm ? Dreitas ni per tot ! Al ausir un fum de planhs, de desiranças, de ramelets d'espèrs que son flors del mes de març, vòli comprene quala es l'astrada que nos mena.

Femna ! Te rises e te ploras. Aimas dançar, cantar, bombir coma una èrsa. Coma aiga viva, ton anma granada de mots conflats de vida, monta, gemèga e s'esclafa per s'espandir sus la grava dins un mormolhadís apasimat, doç coma una careça.

E pr'aquò existisson mantunas dolors que se ne pòt pas parlar e per subrecarga qu'empachan de parlar.

Patiguères. Patisses encara que te vòlon embarrar dins de presons afectivas o çò pus grèu dins de vertadièras presons de teissut negre. Te creguèron avalida, mas siás totjorn de pè : cossí que vira, es mai fòrt que tot : demòras e espèras !


Magdalena - Jules Cubaynes

Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Enlòc - Joan-Claudi Sèrras

mars IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.

Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.

Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.