IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...

Washington Irving (1783-1859) es un escrivan e un biograf american. Publiquèt dins las annadas 1819-1820 un recuèlh de novèlas dont es tirada La Legenda de Sleepy Hollow.

Extrach

« Se contava lo raconte del vièlh Brouwer, lo mai erètge per çò qu’èra de creire a las trèvas, cossí encontrèt lo cavalièr que tornava de son escorreguda dins Sleepy Hollow e que lo forcèt a montar en cropa darrièr el ; cossí avián cavalgat per las matas e pels romegasses, pels puòges e per las sanhas, d’aquí qu’arribèsson al pont. Alara lo cavalièr s’èra mudat tot d’un còp en esquelèta, aviá escampat lo vièlh Brouwer dins lo rivatèl, e dins una tronada, s’èra escapat en sautant per dessús la cima dels arbres. »


Letras de mon molin - Alphonse Daudet

Letras de mon molin L'editor Letras d'òc reedita en 2021 las Letras de mon molin d'Alphonse Daudet.

Lo lector tornarà amb plaser descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sosprefècte al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres. Lo tot dins una lenga occitana linda e agradiva.

La traduccion es d'Andrieu Lagarda, las illustracions de Sofia Vissière.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

'Lo Fantauma de Canterville' d'Oscar Wilde

Es estat publicat a la fin de 2025 lo libre Lo Fantauma de Canterville... e autres contes d'Oscar Wilde.