Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Aquelas bèstias son d’aucèls, de peisses, de mamifèrs, d’insèctes, d’anfibis, de batracis, de reptils. E lor lenga, es la lenga de Gèli Combas, una lenga viva, autentica, que se saboreja de la debuta a la fin.

Lo lector posquèt ja descobrir l'escritura de Gèli Combas, sas qualitats de narrator dins Una lutz sul camin que lo Grelh Roergàs publiquèt en 2011. Escriu tanben regularament per las revistas Patrimòni e Canta-Grelh o pel jornal Le Tarn libre.


Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]