Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Aquelas bèstias son d’aucèls, de peisses, de mamifèrs, d’insèctes, d’anfibis, de batracis, de reptils. E lor lenga, es la lenga de Gèli Combas, una lenga viva, autentica, que se saboreja de la debuta a la fin.

Lo lector posquèt ja descobrir l'escritura de Gèli Combas, sas qualitats de narrator dins Una lutz sul camin que lo Grelh Roergàs publiquèt en 2011. Escriu tanben regularament per las revistas Patrimòni e Canta-Grelh o pel jornal Le Tarn libre.


Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.

Traucs dins lo nonrés - Felip Carbona

traucs-dins-lo-nonres-carbona Traucs dins lo nonrés de Felip Carbona
(PyreMonde edicion, 2005, 74 paginas).

Presentacion : Felip Carbona nasquèt en 1944 a Foix, breç enrodat de las montanhas pirenencas. Las quitèt pro lèu, trop lèu. Los estudis acabats, tornèt a Bordèu, puèi a Tolosa, vilas universitàrias pus vesinas de las montanhas de son còr.

Sul libre 'Viatge d'ivèrn' de Danièla Julien

viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.