mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Presentacion de l'editor – En 1878 Robèrt Loís Stevenson comença son viatge per Cevenas acompanhat de Modestina, una sauma qu’a crompada per far lo carreg. Partís del Monestièr de Gaselha dins Velai e camina cap al sud d’aquí a St-Joan de Gardonenca.

Après Velai, travèrsa Gavaudan Naut, puèi davala dins lo país dels Camisards. Tot lo long de son escorreguda, Stevenson, sens nos amagar çò que lo còrcacha e sos desavènis amb Modestina o amb lo mond encontrats, nos far partejar son apròcha poetica e sensibla de la natura e a l’encòp son camin interior. Nos convida a tastar l’embelinament de la natura salvatja, los plasers de la marcha, las nuèits passadas a la serena e qualques còps la calor de l’espitalitat. Nos fa remembrar que qualques 180 ans abans son viatge, Cevenas foguèt lo teatre d’una guèrra sens pietat ont tot un pòble luchava per poder viure sa fe.

Aqueste libre es benlèu l’istòria pus bèla escricha al sègle XIXen sus Velai, Gavaudan e Cevenas.

Lo camin seguit per l’autor es integrat al malhum dels GR, lo GR 70, sonat lo Camin de Stevenson.

L’escrivan escocés Robèrt Loís Stevenson foguèt un grand viatjaire que percorreguèt la planeta tota. Nasquèt a Edimborg (1850-1894) e moriguèt dins las Illas Samoà. Entre temps aguèt léser d’escriure qualques cap-d’òbras universals, atals son : L’Illa del Tresaur e L’Afar estranh del doctor Jekyll e d’En Hyde.


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas

diccionari-locucions-romieu Diccionari d'Expressions e Locucions Occitanas de Maurici Romieu, Andrieu Bianchi e Loís Gaubèrt (Vent Terral, 2013, 29 èuros).

Pichon eveniment dins l'edicion occitana. Un libre sus la lenga, amb per lenga referenciala l'occitan. Òsca ! Per enfin poder aprofechar de la lenga sens passar pel... francés !

Un libre indispensable per se reapropriar la lenga occitana.

Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.