Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Los monds se tustan : la modernitat, costetja las tradicions nòstras e lor passadismes folclorics ; lo felibre – lo narator es felibre – encontra d'ancians militans communistes, un sabent fòl, de putas, se tròba a far de pornografia per de caps d'èssers umans que subrevivon dins de potarons ! E lo narrator se questiona : Blaise Pascal, Vercingetorix ! L'istòria la granda, la pichòta.

Al mièg, un òme despoderat, malaut d’un cancèr. Sap que va morir. Fugís alara son mond e en rota per París s'arrèsta a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ?

Son aqueles darrièrs jorns que nos conta lo narrator.

Un dels grands romans de Joan Bodon qu'escapèt pas a la critica. Joan Larzac tre sa sortida comentava lo libre. Son tèxt se pòt legir aquí.

Una traduccion francesa d'Alem Surre Garcia es disponibla. Es editada dins la colleccion Passatge d'IEO Edicion.

Joan Bodon nasquèt a Crespinh lo 11 de decembre de 1920, moriguèt a l'Arabatch en Argèria lo 24 de febrièr de 1975. Marcat per l’imaginari del conte que n'eretèt de sa grand, son òbra toca a l'universals per la justessa e la scinceritat dels sentiments qu'analisa.

Son òbra uèi encara, e benlèu mai que jamai, pertòca los lectors : solesa, marginalizacion, exclusion son de pertot e per totes.

Extrach 1

Perqué davalèri a Clarmont ? Es a París que voliái anar. Mas n’aviái un sadol de me téner drech sul tren. Dempuèi Besièrs contra lo carrèu. Los rens me petavan. E seriá lèu mièjanuèch.

Clarmont-Ferrand, Clarmont d’Auvèrnha. Aquí o endacòm mai. Èri pro luènh ça que la del meu ostal. Degun me cercariá pas aquí.

Extrach 2

Cercarai pas mai de luchar. Ça que la contra qual tustar ? Aver agut un enemic, lo conéisser de còs, de nom. Tot lo meu vam m’auriá servit.

Una batèsta sens esper... Mas i a pas degun contra ieu. Contra qual aparar lo ben : l’eretatge que degun non vòl ?

Un enemic val un amic. Cadun pren l’autre per qualqu’un. Mas totes me prenián per res. Per ieu solament lo mesprètz, encara mens que lo mesprètz : l’indiferéncia sens onor.


Seda - Alessandro Baricco

seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

Petite Histoire de l’Occitanie - Jean Sagnes

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.