Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Los monds se tustan : la modernitat, costetja las tradicions nòstras e lor passadismes folclorics ; lo felibre – lo narator es felibre – encontra d'ancians militans communistes, un sabent fòl, de putas, se tròba a far de pornografia per de caps d'èssers umans que subrevivon dins de potarons ! E lo narrator se questiona : Blaise Pascal, Vercingetorix ! L'istòria la granda, la pichòta.

Al mièg, un òme despoderat, malaut d’un cancèr. Sap que va morir. Fugís alara son mond e en rota per París s'arrèsta a Clarmont d’Auvèrnha. Per de qué pas i passar sos darrièrs jorns ?

Son aqueles darrièrs jorns que nos conta lo narrator.

Un dels grands romans de Joan Bodon qu'escapèt pas a la critica. Joan Larzac tre sa sortida comentava lo libre. Son tèxt se pòt legir aquí.

Una traduccion francesa d'Alem Surre Garcia es disponibla. Es editada dins la colleccion Passatge d'IEO Edicion.

Joan Bodon nasquèt a Crespinh lo 11 de decembre de 1920, moriguèt a l'Arabatch en Argèria lo 24 de febrièr de 1975. Marcat per l’imaginari del conte que n'eretèt de sa grand, son òbra toca a l'universals per la justessa e la scinceritat dels sentiments qu'analisa.

Son òbra uèi encara, e benlèu mai que jamai, pertòca los lectors : solesa, marginalizacion, exclusion son de pertot e per totes.

Extrach 1

Perqué davalèri a Clarmont ? Es a París que voliái anar. Mas n’aviái un sadol de me téner drech sul tren. Dempuèi Besièrs contra lo carrèu. Los rens me petavan. E seriá lèu mièjanuèch.

Clarmont-Ferrand, Clarmont d’Auvèrnha. Aquí o endacòm mai. Èri pro luènh ça que la del meu ostal. Degun me cercariá pas aquí.

Extrach 2

Cercarai pas mai de luchar. Ça que la contra qual tustar ? Aver agut un enemic, lo conéisser de còs, de nom. Tot lo meu vam m’auriá servit.

Una batèsta sens esper... Mas i a pas degun contra ieu. Contra qual aparar lo ben : l’eretatge que degun non vòl ?

Un enemic val un amic. Cadun pren l’autre per qualqu’un. Mas totes me prenián per res. Per ieu solament lo mesprètz, encara mens que lo mesprètz : l’indiferéncia sens onor.


La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Psicòsi au palais de Gerard Tautil

psicosi-tautilPsicòsi au palais de Gerard Tautil
Illustracions de Joan-Loís Racouchot
IEO Edicion - Colleccion Ensages - 2016 - 16 €
ISBN : 9782859105679 - 180 paginas - 14 x 20 cm

Presentacion :

Aquestei cronicas chausidas, escrichas pendent quasi vint-e-cinc ans, senton la cebola e lo vinaigre. Son au còp dins l’èr dau temps e fòra temps, mai au drech d’una actualitat qu’es nòstra e forastiera. Cronicas dins l’ascla dau temps, per donar de grame a triar, se remembrar e recampar de brigas d’aquesta passa en estat de sèti ideologic.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.