L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

En octobre de 1936 dintra al Cors Complementari de Naucèla ont rescontra demest los pensionaris un denomat Joan Bodon. D'aquí nais una prigonda amistat entre los dos òmes que serà pas jamai desmentida malgrat las vicissitudas de la vida de cadun.

Après èsser estat regent dins diferentas escolas de Roergue, Alban Cazals es nomat a Tolosa ont acaba la siá carrièra d'ensenhaire coma conselhièr pedagogic. Se retira en 1980 en Lauragués sens jamai copar lo fial que lo liga al sieu país natal.

Es tanben l'autor de recuèlhs de poèmas : A mots perduts (IEO de Nauta Garona, 1987), ‎Sul fum de Viaur (Grelh roergàs, 1993) ; de cronicas : Joan de la font mai que jamai (Grelh roergàs, 2005) ; d'estudis : Femnas dins la Bíblia (Grelh roergàs, 2006) ; e de traduccions : Contes de Gustave Flaubert (Gai saber, 2009).

En 1993, alara qu'Alban Cazals acabava L'òme del cap del lòc Andrieu Lagarda alara president del CREO de Tolosa après la lectura del manuscrit escriviá la letra que seguís a l'autor. Foguèt publicada en prefaci del libre.

*

Letra d'Andrieu Lagarda a Alban Cazals
lo 18 de novembre de 1993

Nani, me soi pas brica languit en legissen las quatre quasèrns de L'òme del cap del lòc.

Marçal es estat per ieu de fòrt bona companha, e ai pres plaser a sas confidéncias que fòrça còps, m'an pertocat.

Dirai que son istòria revèrta pro la miá sus mai d'un punt : las epòcas viscudas, los estudis, lo mestièr... (E mai mon paire e lo sieu tanplan se costejèron dins las trencadas qu'èran un e l'autre del 122).

Mas soi solide que fòrça monde s'i podrián retrobar d'un autre biais : identitat del país, del lengatge, de las costumas...

Ça que la aqueles que serián del tot estrangièrs als lòcs e al personatge mancarián pas d'i trobar interés. La vida vidanta e las mentalitats d'un periòde important de nòstra istòria i son reconstituïts dins los mendres detalhs.

Testimoniatges de prètz al temps d'ara ont son mal conegudas de per las deformacions volgudas o non que se'n fa.

Avèm doncas aquí un document de valor. Mercés a la granda fidelitat dels remembres e a lor objectivitat.

Pr'aquò, emai res i siague pas inventat, lo raconte es pas destacat e freg, impersonal coma una relacion istorica. L'autor i es present amb tota sa sensibilitat.

Tota sa sensibilitat e... son art de dire. Riquesa e precision d'una lenga merarvilhosament mestrejada – una lenga saborosa, de còp talament enraiçada que lo forastièr al Roergue auriá besonh d'un lexic per pèrdre pas res – aquela lenga li permet d'evocacions plenas de vida, de realisme o de poesia.

L'obratge me sembla donc d'un meriti evident e dobti pas que s'i fariá bona aculhida.

Me tendretz al corrent de la destinada de l'òbra.

Me fariá gaug de la véser un jorn en lertras de mòtle negre sus blanc.

Andrieu Lagarda


Viatge amb un ase per Cevenas - Robert Louis Stevenson

mars Viatge amb un ase per Cevenas es un libre de Robert Louis Stevenson.

Publicat pel primièr còp en anglés en 1879 jol títol Travels with a Donkey in the Cévennes ven d'èsser reeditat en 2019 en occitan per Las edicions del regionalismes. La traducion es de Pèire Beziat.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.