En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

Lo libre es bilingüe occitan/francés amb par títol primièr Un moment sans voix. L'obratge foguèt pauc considerat per la critica.

Joan-Pèire Tardiu pr'aquò dins la revista Occitans ! numèro 89 escriviá a propaus d'aquel libre :

«  ... un libre de novèlas longament soscadas, premeditadas per o dire melhor, un libre de quand la votz manca, al ras del silenci que o capèla tot. Lo patés es aquí que peta coma un còp de fusilh o de revòlver, que fai petar tota l’agressivitat del libre d’un paragraf a l’autre, d’una scèna a l’autra, lo meteis esclairatge despietadós suls èstres e suls afars, e mai sul quite narrator. Lo libre empenat es una traversada de la fin del sègle, tot lo periòde de las annadas 70 mai que mai, amb lo militantisme revolucionari e lo militantisme occitan non pas coma resson anecdotic, ni coma “tela de fons”, mas coma dimension fonsala de las causidas d’èstre que l’escriure aicí se n’avida, causidas que son totjorn del costat de la desirança, l’autra clau del libre. »

Dins un article sul webzine Jornalet en junh de 2020 Ramon Ginolhac publicava un extrach de letra que l'autor li aviá escricha a propaus d'aquel libre :

« Quand arribèri a Albi, siaguèri plan estonat de veire que l’occitanisme aviá sascut passar del refús de l’altre a l’accion politica madura amb aquel altre, cada còp que se podiá. Lo Grifol se dobrissiá, una plan polida sala, oficiala, e i venguèri trabalhar tot còp.

« Aviái escrich un libre (tròp) gròs de 1000 paginas en occitan e francés que degun voliá pas publicar e me diguèri que me’n caliá sortir quicòm de mai elaborat... Adonc i me botèri. Aquò siaguèt l’engatjament meu, e soi pas segur que los militants del Grifol o agèsson jamai plan mesurat...

« Daissem passar lo temps. Venguèt aquel d’acabar e de publicar. Los ostals nacionals me diguèron que “la forma literària èra pas plan adobada”. Ensagèri de cambiar, de passar de “novèlas” a quicòm de seguit. O volguèron pas tanpauc... A fòrça de trabalhar la forma generala, tornèri causir las “novèlas” coma a la debuta, e i me tenguèri...

« Me sentissi plan melhor atal. Me sembla que menèri quicòm de cap en cap, e vesi que soi plan dobèrt als altres atal... Sabi que nos cal tota mena de literatura, mas sabi que la sola que tenguèsse es aquela que cèrca la qualitat. »

Francis Gasanhes nasquèt en 1946 a Severac lo Castèl en Roergue. Moriguèt accidentalament en 2000. Lo sieu nom es tanben qualque còp ortografiat Francés Gasanhas.

Referéncia del libre : Un moment sans voix, Francis Gazanhes, Albi, 1999.


L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.

Patric publica sos remembres

Patric, profession troubadour Lo cantaire Patric, actor màger de la nòva cançon occitana publiquèt en julhet de 2020 los sieus remembres. Aquí conta son percors, sas motivacions, sas inspiracions, son amor pel país que lo vegèt naisse, son amor pel cant, per la guitarra.

Lo libre d'un centenat de paginas, escrich en francés, es disponible a las edicions NomBre7, se titola : Patric, profession troubadour.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...