En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

Lo libre es bilingüe occitan/francés amb par títol primièr Un moment sans voix. L'obratge foguèt pauc considerat per la critica.

Joan-Pèire Tardiu pr'aquò dins la revista Occitans ! numèro 89 escriviá a propaus d'aquel libre :

«  ... un libre de novèlas longament soscadas, premeditadas per o dire melhor, un libre de quand la votz manca, al ras del silenci que o capèla tot. Lo patés es aquí que peta coma un còp de fusilh o de revòlver, que fai petar tota l’agressivitat del libre d’un paragraf a l’autre, d’una scèna a l’autra, lo meteis esclairatge despietadós suls èstres e suls afars, e mai sul quite narrator. Lo libre empenat es una traversada de la fin del sègle, tot lo periòde de las annadas 70 mai que mai, amb lo militantisme revolucionari e lo militantisme occitan non pas coma resson anecdotic, ni coma “tela de fons”, mas coma dimension fonsala de las causidas d’èstre que l’escriure aicí se n’avida, causidas que son totjorn del costat de la desirança, l’autra clau del libre. »

Dins un article sul webzine Jornalet en junh de 2020 Ramon Ginolhac publicava un extrach de letra que l'autor li aviá escricha a propaus d'aquel libre :

« Quand arribèri a Albi, siaguèri plan estonat de veire que l’occitanisme aviá sascut passar del refús de l’altre a l’accion politica madura amb aquel altre, cada còp que se podiá. Lo Grifol se dobrissiá, una plan polida sala, oficiala, e i venguèri trabalhar tot còp.

« Aviái escrich un libre (tròp) gròs de 1000 paginas en occitan e francés que degun voliá pas publicar e me diguèri que me’n caliá sortir quicòm de mai elaborat... Adonc i me botèri. Aquò siaguèt l’engatjament meu, e soi pas segur que los militants del Grifol o agèsson jamai plan mesurat...

« Daissem passar lo temps. Venguèt aquel d’acabar e de publicar. Los ostals nacionals me diguèron que “la forma literària èra pas plan adobada”. Ensagèri de cambiar, de passar de “novèlas” a quicòm de seguit. O volguèron pas tanpauc... A fòrça de trabalhar la forma generala, tornèri causir las “novèlas” coma a la debuta, e i me tenguèri...

« Me sentissi plan melhor atal. Me sembla que menèri quicòm de cap en cap, e vesi que soi plan dobèrt als altres atal... Sabi que nos cal tota mena de literatura, mas sabi que la sola que tenguèsse es aquela que cèrca la qualitat. »

Francis Gasanhes nasquèt en 1946 a Severac lo Castèl en Roergue. Moriguèt accidentalament en 2000. Lo sieu nom es tanben qualque còp ortografiat Francés Gasanhas.

Referéncia del libre : Un moment sans voix, Francis Gazanhes, Albi, 1999.


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

Magdalena - Jules Cubaynes

Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.