cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Presentacion del libre e del trabalh de Élodie de Oliveira (sorsa : universitat del Miralh a Tolosa, programa de las conferéncias DMOO - 2012-2013) : "Joan Bodon (1920-1975) es plan segurament l’un dels autors occitans mai legits e mai comentats. Los nombroses trabalhs que pòrtan sus sas òbras manifèstan pr’aquò una fòrta omogeneïtat dins lors apròchis e lors conclusions : la critica bodonenca privilegièt, tre sas debutas, de grasilhas de lectura d’òrdre social, politic o encara religiós al detriment d’una interrogacion literària. La critica que s’escriu dins d’amiras illustrativas e utilitàrias anula lo plaser del tèxt. Cossí menar la recerca sus Bodon a pluralisar e a renovelar sas lecturas e sas practicas ? Los estudis bodonencs sofrisson d’una tripla restriccion dins lo rapòrt al tèxt : cercan a far escapar l’òbra a tota apreënsion istorica, linguistica e estetica. Son aquestes tres "interdiches" que l’edicion critica procurada per Elodia de Oliveira (Tolosa, Seccion francesa de l’Associacion internacionala dels estudis occitans, 2012) de La canson del país (1948) s’es estacada a interrogar. Refond la practica de la filologia editoriala en la dobrissent d’un costat sus l’estudi linguistic, d’autre costat sus l’analisi literària. L’edicion critica de La canson del país dona luòc a l’elaboracion de modèls scientifics fins ara relativament nòus dins la recerca occitana :

  1. l’edicion filologica d’una òbra modèrna que son aparat critic, que s’interèssa a las variantas linguisticas e ortograficas, permet de jutjar de la recepcion editoriala dels tèxtes ;
  2. lo glossari linguistic que, fondat sus un estudi menimós de la lenga de l’autor, es apelat a renovelar la lexicografia occitana en prepausant als diccionnaris per venir non pas sonque un apròchi scientific, mas de descripcions e de semantisacions fisablas ;
  3. d’analisis literàrias que, en tot respondre als debats actuals de la critica, impausan un novèla teoria interpretativa qu’inscriu Bodon dins lo camp de la literatura contemporanèa (occitana e europenca).

L’edicion critica d’una òbra occitana modèrna, tala coma la concep Elodia de Oliveira, es un laboratòri metodologic qu’ofrís als cercaires (filològs, istorians de la literatura, criticas, linguistas) de metòdes e de teorias aptes a suscitar de trabalhs novèls."


'Racontes a sotavotz' de Jean-Pierre Chabrol

L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.