Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

L'insercion de Mistral dins lo vaste moviment literari felibrenc es tanben estudiat. En considerant los malhums psichics e textuals que fan un « amont » de l'escritura, malhums comparats a los que s'observan dins las òbras de Rimbaud, Poe, Mallarmé, Valéry, Barrès, Proust, Faulkner e Giono.

Aquelas traças definisson una elaboracion litarària, tot en prenent dins aqueles malhums una necessària matèria tematica e metaforica.

Joan-Ives Casanòva nascut a Marselha en 1957 es l'autor de mantuns libres de poesia e de pròsa, en occitan o en francés. Es publicats notadament a las edicions Jorns e Trabucaire.


Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

S.T.O - Lo tust de tres letras - Régine Hugounenq

sto En setembre de 2019 sortissiá a cò de l'editor Euromedit lo libre S.T.O – Lo tust de tres letras

Lo livre es en version bilingüe occitan/francés.

Presentacion – Lo 16 de febrièr de 1943, lo governament de Vichy publiquèt una lei que congreava lo « Servici del Trabalh Obligatòri » (STO) en Alemanha. Seguèt la requisicion de las classas 1920, 21 e 22. Se la màger part dels joves escotèron, n'i a que se volguèron pas plegar a la lei.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »