L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Aquestes brèus racontes nos fan descobrir d’un biais gostós, son mond, son òbra e son país, las Cevenas. Parlan de son engatjament, de sa revòlta, de sa vida e de sa familha, amb una votz pròcha e sincèra. Mòstran las transformacions del país que lo vejèt naisse, entre tradicion e modernitat, entre resisténcia e adaptacion.

La traduccion es de Patrick Sauzet.

Quatrena de cobèrta

Brèus racontes, concentrats del mond e de l’òbra de Chabròl : l’engatjament, la revòlta, resistenta o camisarda, l’atencion fina a la vida e a la riquesa d’arma de las simplas gents. « La Cevena » coma ditz Chabròl, non pas per ne negar la complexitat, mas per donar a son país la proximitat d’una persona que parla per sa boca. Una votz que nos parla de mai prèp que dins los romans. De l’autor, dels sieus e de sa familha, los racontes s’entrenosan. Una contaira de mameta que tornam trobar faseira non-parièira de sopa. Sos parents, de sas amors de jovença a sa vida de regents e a l’educacion de lor filh. L’oncle calossut tornat del chaple de 14-18, lo linge cosin que pefona. L’autor el meteis que monta al Maquís rejónher los gaullistas e que s’i endeven comunista, dins una fraternitat ont se costejan Occitans, Espanhòls, Poloneses... e mai Alemands. E las Cevenas de cambiar : de pèrdre sos còdes tradicionals o d’aculhir de novèls abitants, dins un edonisme erotic o lo drama d’una amor sens asuèlh.

Jean-Pierre Chabrol (1925-2001) : nasquèt e moriguèt dins las Cevenas, mas visquèt longtemps dins la region parisenca ont trevèt artistas (Brassens, Ferré, Mouloudji) e escrivans (Aragon, Mac Orlan). Jornalista e dessenhaire a L’Humanité, que quitèt après l’invasion d’Ongria en 1956, se faguèt puèi conéisser coma escrivan (Les Fous de Dieu, la trilogia Les Rebelles o Le Canon fraternité). Amb Caminarem (1978) e Claudi Martí donèt la paraula, sovent en occitan, als vinhairons revoltats. En 2000, encara e tornarmai, contava las Colères en Cévenne...

Patric Sauzet : professor emerit a l’universitat de Tolosa 2 – Joan Jaurés, ancian escolana de l'ENS, agregat de gramatica, doctor ès-letras (1993), assistent de Robèrt Lafont a l'universitat de Montpelhièr. Lingüista, pensa que son ròtle es pas sonque d’estudiar la lenga mas de la far viure. Sas raices cevenòlas, l’an butat a revirar los Racontes a sotavotz, primièr per sa filha, e ara, encoratjat pel quite Joan-Pèire Chabròl, en libre e per totes.

Patric Sauzet es tanben l'autor del libre Conjugaison occitane (IEO Edicions) e del Diccionari de botgeta/Dico de poche (Yoran Embanner).

Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol

Cobèrta del libre Racontes a sotavotz de Jean-Pierre Chabrol, traduccion occitana de Patrick Sauzet, Vent Terral (2023), 136 paginas.


Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.