Mistèri, Sèrgi Gairal, 2026, Grelh Roergàs
Detalh de la primièra de cobèrta del libre 'Mistèri' de Sèrgi Gairal (2026, Grelh Roergàs)

Lo Grelh Roergàs publiquèt a la debuta de 2026 lo darrièr roman de Sèrgi Gairal, Mistèri.

Lo libre de 168 paginas conta la desaparicion misteriosa de Celina, joventa de vint-e-dos ans. Un roman que nos tòrna rapelar que las desaparicions inquietantas son malaürosament regularament d’actualitat.

Sèrgi Gairal publiquèt son primièr roman en 1996, Lo barracon a cò d'IEO Edicions. Nos contava ja aquí la desaparicion d'una joventa, Clotilda, dròlla de dètz ans, orfanèla de sa maire, que suportava pas que son paire se faguèsse de la mèstra. Clotilda tornèt aparéisser un mes e mièg pus tard, e l'autor nos contèt sa fuga en 2013, dins un autre roman incisiu e plan mestrejat, Las vacanças de Pascas.

Mistèri, amb lo raconte de la desaparicion de Celina, es una novèla ficcion de l'autor sus aquel terren amb aquí la volontat d'evelhar a la lectura, interrogacions, sospechas e suspresas.

Mistèri de Sèrgi Gairal, 2026

Primièra de cobèrta del libre de Sèrgi Gairal, Mistèri (2026, Grelh Roergàs)


Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Arbre d'en çò nòstre - Iveta Balard

mars Arbres d'en çò nòstre d'Iveta Balard (2017, 96 paginas, 12 €, Grelh Roergàs). Lo libre, entre sciénças e racontes, per cada arbre, nos balha d'informacions tecnicas mas tanben d'anecdòtas. L'autora posa dins la tradicion orala, dins de racontes cortets, contes o autres sovenirs personal per donar vida a cadun dels arbres que descriu.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.