Mistèri, Sèrgi Gairal, 2026, Grelh Roergàs
Detalh de la primièra de cobèrta del libre 'Mistèri' de Sèrgi Gairal (2026, Grelh Roergàs)

Lo Grelh Roergàs publiquèt a la debuta de 2026 lo darrièr roman de Sèrgi Gairal, Mistèri.

Lo libre de 168 paginas conta la desaparicion misteriosa de Celina, joventa de vint-e-dos ans. Un roman que nos tòrna rapelar que las desaparicions inquietantas son malaürosament regularament d’actualitat.

Sèrgi Gairal publiquèt son primièr roman en 1996, Lo barracon a cò d'IEO Edicions. Nos contava ja aquí la desaparicion d'una joventa, Clotilda, dròlla de dètz ans, orfanèla de sa maire, que suportava pas que son paire se faguèsse de la mèstra. Clotilda tornèt aparéisser un mes e mièg pus tard, e l'autor nos contèt sa fuga en 2013, dins un autre roman incisiu e plan mestrejat, Las vacanças de Pascas.

Mistèri, amb lo raconte de la desaparicion de Celina, es una novèla ficcion de l'autor sus aquel terren amb aquí la volontat d'evelhar a la lectura, interrogacions, sospechas e suspresas.

Mistèri de Sèrgi Gairal, 2026

Primièra de cobèrta del libre de Sèrgi Gairal, Mistèri (2026, Grelh Roergàs)


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.