linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Aqueste libre, lo primièr sus la lingüistica occitana contemporanèa, ensaja de n’establir la caracteristica mai evidenta : lo rapòrt estrech, entretengut dempuèi bèl brieu, amb lo movement renaissentista.

Avèm, enfin, un bilanç istoriografic dels trabalhs sus la normativizacion, la codificacion, la lexicografia que son tanben de camps d’intervencion prioritaris del renaissentisme.

Basat, en partida, sus l’expleitacion d’archius orals - convèrsas amb los actors del temps present - e sus l’exploracion dels mitans scientific e militant, la recèrca s’estaca, d’una part, a far conéisser los actors e, d’autra part, a esclairir la dimension sociala de l’istòria de la lenga occitana e a ne desgatjar los enjòcs, tant al dintre del mitan academic coma dins lo mond militant.

Levat lo fach, ja original, qu’aqueste obratge inaugura d’estudis istoriografics dins lo domèni de la lingüistica occitana, dobrís tanben lo talh a de perspectivas nòvas per aquesta disciplina.

Joan Thomàs nasquèt en 1958 dins una familha occitanofòna de Tarn entre La Vaur e Castras. Professor d’occitan e de letras francesas. A ja publicat en collaboracion amb Ramon Chatbèrt Òbras completas de Josèp Daubian (IEO, 1982).


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Diccionari Occitan-Catalan

diccionari-occitan-catalanDiccionari Catalá-Occitá Occitan-Catalan - Claudi Balaguer e Patrici Pojada

Editor : Llibre de l'índex - 980 paginas - 2012 
ISBN : 84-95317-98-2

Aqueste diccionari es lo primièr a far lo pont entre aquelas doas lengas bessonas. 16 milas dintradas amb per caduna la prononciacion fonetica correspodenta.

Lo diccionari conten tanben qualques nocions de gramatica occitana.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...