los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Una realitat que se mòstra tal coma es, pas blanca ni negra.

« Ai pas res inventat » çò ditz Fèliç Daval « ne soi pas capable. Mès aquò‘s segur, aquò qu’ai vist o entendut dire, o ai quauques bocins arrengat... Ai causidas de las scènas que m’an inspirat, descrichs dels encastres que me son familhièrs. »

Las illustracions son de Felip Sabatièr, las nòtas de vocabulari son francés.


Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »