patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Presentacion de l'editor : Un grand libre d'enfança

S'i encontran los sòmis, las paurs, las jòias e las penas, los mistèris, los jòcs de las filhas, las amiguetas e los garçons… E tanben los parents, l'escòla, los vesins, los ressons de l'Istòria, la violéncia de las relacions umanas vists amb los uèlhs e lo còr d'una drolleta.

Libre miralh de Nous les filles escriut e publicat en francés, Dins de patetas rojas, es lo raconte d'una descobèrta, la del mond. Maria Roanet nos i conta sens nostalgia lo passatge de l'enfança a l'adolescéncia.

Un libre pas brica ordinari que tòca al prigond de l'existéncia.

Extrach

Tot lo torn de la catedrala de Besièrs, darrèr los barris, i a un quartièr de carrièiras pichonèlas, amb d'ostals nauts e destreches, una fenèstra per estatge e pas qu'al darrièr se recèp lo solelh, e de galís encara dins lo plan pauc de temps que passa pels teulats.

La vida d'aqueles ostals davala per carrièiras : la bugada penja a la fenèstra, lo mond sortisson las cadièiras per legir lo jornal, o per dormir un bocinon o per brocar o per plomar de trufas, se sònan d'una fenèstra a l'autra, se carcanhan, apèlan los enfants e l'apèl rebombís de grop en grop fins que trape l'enfant dins quauque cava, o quauque cort a cèl dobèrt : lo canton ont jògan. En passant al ras de las fenèstras que dònan sus la carrièira ausisses de conversacions, veses los mòbles, lo mond que manjan.

Ligams

  • presentacion del libre sul site de L'IEO d'Avairon [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion del libre sul jornal La Dépêche [aquí]

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Hervé Terral - L'Occitanie en 48 mots

L'Occitanie en 48 mots L’Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral. Illustracion de cobèrta de Michel Iturria (IEO Edicion, 2014, 220 paginas, 14 èuros).

Hervé Terral es sociològ de l'educacion a l'universitat de Tolosa e autor de mantun libre sus la cultura occitana.

Aicí propausa de far melhor coneisse al lector contemporanèu la civilizacion occitana. Civilizacion d'ièr, de uèi. Per aquò aprofecha dels mots : 48. De los descriure, de los presentar, de los explicar, l'amena a definir los luòcs, los òmes, las valors que fan Occitània.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.