patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Presentacion de l'editor : Un grand libre d'enfança

S'i encontran los sòmis, las paurs, las jòias e las penas, los mistèris, los jòcs de las filhas, las amiguetas e los garçons… E tanben los parents, l'escòla, los vesins, los ressons de l'Istòria, la violéncia de las relacions umanas vists amb los uèlhs e lo còr d'una drolleta.

Libre miralh de Nous les filles escriut e publicat en francés, Dins de patetas rojas, es lo raconte d'una descobèrta, la del mond. Maria Roanet nos i conta sens nostalgia lo passatge de l'enfança a l'adolescéncia.

Un libre pas brica ordinari que tòca al prigond de l'existéncia.

Extrach

Tot lo torn de la catedrala de Besièrs, darrèr los barris, i a un quartièr de carrièiras pichonèlas, amb d'ostals nauts e destreches, una fenèstra per estatge e pas qu'al darrièr se recèp lo solelh, e de galís encara dins lo plan pauc de temps que passa pels teulats.

La vida d'aqueles ostals davala per carrièiras : la bugada penja a la fenèstra, lo mond sortisson las cadièiras per legir lo jornal, o per dormir un bocinon o per brocar o per plomar de trufas, se sònan d'una fenèstra a l'autra, se carcanhan, apèlan los enfants e l'apèl rebombís de grop en grop fins que trape l'enfant dins quauque cava, o quauque cort a cèl dobèrt : lo canton ont jògan. En passant al ras de las fenèstras que dònan sus la carrièira ausisses de conversacions, veses los mòbles, lo mond que manjan.

Ligams

  • presentacion del libre sul site de L'IEO d'Avairon [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion del libre sul jornal La Dépêche [aquí]

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Una femna l'autra, la vida... - Miquèla Cabayé-Ramòs

mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.