si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Sa vida a pas gaire de secrèt, son òbra es coneguda dins lo mond entier, mas gaire estimat en França... ! Es conegut dins de quantitat de país, come un dei mai grands saberuts, dei mai grands escrivans, subretot, lo saben ben, au Japon.

Pasmens nos mancava una biografia, un estudi de qualitat sus Fabre, en lenga nòstra.

La Majorala Pierette Bérengier ven de recassar l’escomessa. Dins un polit librilhon, nos presenta, en provençau, « l’Oumèro di tavan », nos ne'n cònta la vida extraordinària, sei coneissènças, son achiniment a l’òbra, sei descubertas ; amb aqueu libre descurbiretz un òme que deuriá èstre mostrat en exemple a totei lei joines de nòstre temps.

Totei pòdon tirar profiech d’aqueu libre, se coneissètz pas ben nòstra lenga, la reviradura francesa es en fàcia...

« Si man avien tengu d’alo » de Pierette Bérengier, edicion L’Aucèu Libre - 108 paginas en 10x17,5 cm - 12 € - ISBN : 978-2-917111-06-2


Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

142 jours dans un masuc de l'Aubrac - Grelh Roergàs

142-jours-dans-un-masuc-p-fournier-p-pallier142 jours dans un masuc de l'Aubrac
P. Fournier e P. Pallier - Grelh roergàs - 2016
bilingüe francés e occitan - 134 paginas
ISBN : 978-2-902756-04-9 - brocat, cobèrta sopla plastificada - 24 x 22 cm

Es en 1949, l'annada de sos 15 ans, que Paul Fournier faguèt sa primièra estiva sus Aubrac. Conta aicí cossí los montanhièrs vivián en autarcia al mièg de lor tropèl e cossí fasián la 'forma'.

Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador

contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.