si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Sa vida a pas gaire de secrèt, son òbra es coneguda dins lo mond entier, mas gaire estimat en França... ! Es conegut dins de quantitat de país, come un dei mai grands saberuts, dei mai grands escrivans, subretot, lo saben ben, au Japon.

Pasmens nos mancava una biografia, un estudi de qualitat sus Fabre, en lenga nòstra.

La Majorala Pierette Bérengier ven de recassar l’escomessa. Dins un polit librilhon, nos presenta, en provençau, « l’Oumèro di tavan », nos ne'n cònta la vida extraordinària, sei coneissènças, son achiniment a l’òbra, sei descubertas ; amb aqueu libre descurbiretz un òme que deuriá èstre mostrat en exemple a totei lei joines de nòstre temps.

Totei pòdon tirar profiech d’aqueu libre, se coneissètz pas ben nòstra lenga, la reviradura francesa es en fàcia...

« Si man avien tengu d’alo » de Pierette Bérengier, edicion L’Aucèu Libre - 108 paginas en 10x17,5 cm - 12 € - ISBN : 978-2-917111-06-2


Lo Mandarin - José Maria Eça de Queirós

mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

Istòrias medievalas - Griselda Lozano

Lo dimècres 13 de junh de 2018 al Musèu d'Istòria de Catalonha a Barcelona, Griselda Lozano presentèt lo sieu darrièr libre titolat Istòrias medievalas. Es editat per Larkos.

Aquel libre recampa las contribucions de l'autora al webzine Jornalet. Son de racontes cortets escriches en occitan sus de tematicas istoricas ligadas a l'Edat Mejana.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.