Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti

lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.

"Sèm a la fin del sègle XVI, Marselha refusa de se sometre a un rei uganaud, Enric lo quatren e, menada per Carles de Casaus, vendrà una republica crestiana e independenta pendent qualquas annadas, emai encontre fòrça dificultats tant economicas coma politicas.

"Carles de Casaus vòl tornar Marselha als Marselheses e, per aquò far, balha a sa ciutat autonomia administrativa e dardalhament cultural. S'atissarà duscas a sa mòrt a refusar son integracion al reialme francés. Sas aliganças amb Savòia e Espanha que son pas que tacticas seràn consideradas per l'istòria oficiala francesa coma d'actes de traitesa.

"Se l'autor a causit la fòrma del roman per nos relatar aqueles eveniments, lor debanament, dins lo mendre detalh es fisèl a la realitat e los noms dels protagonistas màgers son veridics."

De legir la critica de Gèli Fossat sul site Aquò d'aquí [ligam]

 

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."