Publicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.
Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.
Un classic.
Extrach - Acabada la montada, un bofe d’aura nos tenguèt espelofits. Lo cèu èra larg e lisc, furnat de vènt e d’automne. Rogier diguèt : « Aicí siám. »
Tocant lo camin, virada vers la comba jauna e roja, i aviá una lausa simpla. Sus la pèira una man sèns biais aviá pintat : « Aicí moriguèt afuselhat pèr l’enemic, Joan Larsinhac, que li disián Joanet. » Quauqui margaridas s’èran passidas dins una caisseta de fèr rovilhada.
La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995
dins la collecion A tot d'IEO Edicion.
Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal.
Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric
de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi,
Jean Pigasse, ouvrier du canal.