La conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.
Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.
Extrach - « Lo Constat : existisson de discriminacions lingüisticas en plan de societats e en França tanben ont la question es una mèna de tabó.
« Dins la lei francesa contra las discriminacions (2001, 2006, 2014), la lenga es pas un motiu de discriminacion e doncas aquelas discriminacions son de fach autorizadas. Aqueste oblit volontari es fondat sus l’ideologia lingüistica de l’unitat e unicitat lingüistica. Es un punt avugle en França, tanben en çò dels universitaris (ex. del Diccionari del racisme, de las exclusions e de las discriminacions que parla pas de discrimacions lingüisticas en França). Reticéncias o refus de ratificar los tractats o articles de tractats que parlan de minoritats lingüisticas, vist que França reconeis pas l’existéncia, sus son territòri, de minoritats que que sián.
« Mas, emai fòrça limitada, la nocion demora valabla, amb la Convencion europèa de salvagarda dels dreits de l’òme e de las libertats fondamentalas (CEDHLF) e la Carta europèa dels dreits fondamentals (CEDF), ratificadas per França. »
Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.
Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).
Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas
de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr
pròche e conegut, ven estrangièr.