glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Extrach - « Lo Constat : existisson de discriminacions lingüisticas en plan de societats e en França tanben ont la question es una mèna de tabó.

« Dins la lei francesa contra las discriminacions (2001, 2006, 2014), la lenga es pas un motiu de discriminacion e doncas aquelas discriminacions son de fach autorizadas. Aqueste oblit volontari es fondat sus l’ideologia lingüistica de l’unitat e unicitat lingüistica. Es un punt avugle en França, tanben en çò dels universitaris (ex. del Diccionari del racisme, de las exclusions e de las discriminacions que parla pas de discrimacions lingüisticas en França). Reticéncias o refus de ratificar los tractats o articles de tractats que parlan de minoritats lingüisticas, vist que França reconeis pas l’existéncia, sus son territòri, de minoritats que que sián.

« Mas, emai fòrça limitada, la nocion demora valabla, amb la Convencion europèa de salvagarda dels dreits de l’òme e de las libertats fondamentalas (CEDHLF) e la Carta europèa dels dreits fondamentals (CEDF), ratificadas per França. »

[lo compte rendut dins son integralitat]


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

Poètas ròms dels balcans

mars En 2014 sortiguèt lo libre Poeti rrom dei balcani. Es una antologia de la poesia ròm contemporanèa.

Los tèxtes son presentats dins la lenga originala, en italian e en occitan. Las traduccions son de Peyre Anghilante e de Marcel Courthiade.

Sul site internet de la Chambra d'òc, Marcel Courthiade presentava l'obratge.

'La patz del rei e de la Glèisa' de Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.