huit-siecles-de-litterature-occitane-en-auvergne-et-velay-jean-roux Huit siècles de littérature occitane en Auvergne et Velay.

Morceaux choisis. Tèxtes acampats per Jean Ros. Prefaci de Gustau Aliròl e Belkacem Lounès (EMCC, 2015, francés/occitan, 218 paginas, 16,5 x 11 cm, 10,00 €)
ISBN 978-2-357405-09-7

Lo libre es una antologia regionala. Porgís pel primièr còp un panorama de l’ensemble de la literatura escricha en Auvèrnhe e Velai. Permet a lector de se far, enfin, un imatge clar d’aquel patrimòni gaireben desconegut de las antologias de la literatura occitana que sortiguèron dusca uèi !

Dels poèmas rafinats dels trobadors del sègle XII duscas als escriches variats dels autors actuals, uèch sègles son passats. Al cors d'aquel periòde, d'autors nombroses illustrèron amb talent los genres literaris de lor temps : poesia, pròsa, teatre, nadalets...

L'obratge propausa un trentenat de tròces causits, dempuèi las originas de nòstra lenga cap als autors de uèi.

L'edicion es bilingüa. Cada tèxt es presentat dins sa grafia d'origina, acompanhada de sa revirada francesa e d'una trancripcion en grafia classica, se n'i a besonh.

La riquesa anciana, la varietat, emai lo vam actual d'aquela literatura escricha en occitan seràn una revelacion pel lector, qu'aurà lo plaser de descobrir o de tornar descobrir aquelas voses tròp longtemps escondudas.

Es un patrimòni literari e lingüistic rar que balha lo present obratge.

 *

Taula de las matèrias del libre

  • Préface
  • Présentation
  • L'occitan en Auvergne et Velay
  • Origine géographique des auteurs
  • Aux origines de notre langue
  • Le 17e et le 18e siècle : la période baroque
  • Le 19e et le 20e siècle hors du Félibrige
  • Le 19e et le 20e siècle avec le Félibrige
  • Aujourd'hui.

Letras de mon molin - Alphonse Daudet

Letras de mon molin L'editor Letras d'òc reedita en 2021 las Letras de mon molin d'Alphonse Daudet.

Lo lector tornarà amb plaser descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sosprefècte al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres. Lo tot dins una lenga occitana linda e agradiva.

La traduccion es d'Andrieu Lagarda, las illustracions de Sofia Vissière.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.