comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Segon tòme - De 1918 a 1936, la seguida d’aquela sagà de Segalar. La maja part dels jovents son demorats dins las trencadas e los braces mancan. Mas lo material s’es un pauc melhorat e lo campèstre se dubrís sul defòra. Per totes, comença un temps novèl.

Leopòld Durand nasquèt a Assou dins Tarn, prèp del Fraisse, en 1911. Reçaupèt lo prèmi Paul Froment en 1987 pel primièr volum de Comba granda. Es tanben l'autor del Salvatjon. Escrivan d'expression occitana es publicat per Vent Terral.

*

Extrach de Comba granda I, pagina 21 :

Lo mèstre, qu’èra encara pro solid, lo carguèt sus l’esquina en lo faguent téner a las espatlas e al còl. Aital, l’arribèt a l’ostal en polsant espés per la carretal que montava sec. L’estirèt sus la taula de la cosina e li faguèt baissar las cauças. Diguèt a Xandròta que, urosament, aviá pas encara deslargadas las fedas, de li portar la camisa vièlha del dimenge, qu’èra de fial e plan neta. N’esquincèt un tròc de panèl e lo pausèt plan sarrat sus la fèrnha que sagnava totjorn : aital lo sang s’arrestèt de pissar... Un moment après, li poguèt lavar lo torn de la plaga amb d’aiga bolida. Trapèt, dins un canton del cabinet, un fiolon plan tampat que la paura Cecília aviá aprestat amb de tres-sièis e de fuòlhas de liri bonhadas. Ne traguèt doas o tres fuòlhas e las espandiguèt plan coma cal sus la bèrma, çò que faguèt estrementir Baptiston, e mai clavar las dents un moment.

« Aital s’enverenarà pas », diguèt Jan-Pierron.

I plaquèt dessús un autre tròç de pelhòt plan net, de fial, que sarrèt amb un cabeçal.

« È ben ! Diguèt, as plan trabalhat... Auràs la camba regda benlèu un mes... E poiràs pas faire res... Urosament qu’avèm pas tròp prèssa ! Encara plan polit que te’n tires aital : te podiás trapar lo genolh e demorar engarrat tota ta vida coma lo Tòni de la Vernhada... Veritablament, sabi pas de qu’agachatz alònh de vos ocupar del trabalh. »

Baptiston se’n tirèt : las carns se petacèron del tròç. Mas tornèt par recurar d’arbres d’aquela annada... E quand calguèt mossar e rossegar, fasiá en pena per se traire de la rega e de pels terrasses.


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...