comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Segon tòme - De 1918 a 1936, la seguida d’aquela sagà de Segalar. La maja part dels jovents son demorats dins las trencadas e los braces mancan. Mas lo material s’es un pauc melhorat e lo campèstre se dubrís sul defòra. Per totes, comença un temps novèl.

Leopòld Durand nasquèt a Assou dins Tarn, prèp del Fraisse, en 1911. Reçaupèt lo prèmi Paul Froment en 1987 pel primièr volum de Comba granda. Es tanben l'autor del Salvatjon. Escrivan d'expression occitana es publicat per Vent Terral.

*

Extrach de Comba granda I, pagina 21 :

Lo mèstre, qu’èra encara pro solid, lo carguèt sus l’esquina en lo faguent téner a las espatlas e al còl. Aital, l’arribèt a l’ostal en polsant espés per la carretal que montava sec. L’estirèt sus la taula de la cosina e li faguèt baissar las cauças. Diguèt a Xandròta que, urosament, aviá pas encara deslargadas las fedas, de li portar la camisa vièlha del dimenge, qu’èra de fial e plan neta. N’esquincèt un tròc de panèl e lo pausèt plan sarrat sus la fèrnha que sagnava totjorn : aital lo sang s’arrestèt de pissar... Un moment après, li poguèt lavar lo torn de la plaga amb d’aiga bolida. Trapèt, dins un canton del cabinet, un fiolon plan tampat que la paura Cecília aviá aprestat amb de tres-sièis e de fuòlhas de liri bonhadas. Ne traguèt doas o tres fuòlhas e las espandiguèt plan coma cal sus la bèrma, çò que faguèt estrementir Baptiston, e mai clavar las dents un moment.

« Aital s’enverenarà pas », diguèt Jan-Pierron.

I plaquèt dessús un autre tròç de pelhòt plan net, de fial, que sarrèt amb un cabeçal.

« È ben ! Diguèt, as plan trabalhat... Auràs la camba regda benlèu un mes... E poiràs pas faire res... Urosament qu’avèm pas tròp prèssa ! Encara plan polit que te’n tires aital : te podiás trapar lo genolh e demorar engarrat tota ta vida coma lo Tòni de la Vernhada... Veritablament, sabi pas de qu’agachatz alònh de vos ocupar del trabalh. »

Baptiston se’n tirèt : las carns se petacèron del tròç. Mas tornèt par recurar d’arbres d’aquela annada... E quand calguèt mossar e rossegar, fasiá en pena per se traire de la rega e de pels terrasses.


IEO Edicion tornèt editat 'Lo libre dels grand jorns' de Joan Bodon

Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.