comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Segon tòme - De 1918 a 1936, la seguida d’aquela sagà de Segalar. La maja part dels jovents son demorats dins las trencadas e los braces mancan. Mas lo material s’es un pauc melhorat e lo campèstre se dubrís sul defòra. Per totes, comença un temps novèl.

Leopòld Durand nasquèt a Assou dins Tarn, prèp del Fraisse, en 1911. Reçaupèt lo prèmi Paul Froment en 1987 pel primièr volum de Comba granda. Es tanben l'autor del Salvatjon. Escrivan d'expression occitana es publicat per Vent Terral.

*

Extrach de Comba granda I, pagina 21 :

Lo mèstre, qu’èra encara pro solid, lo carguèt sus l’esquina en lo faguent téner a las espatlas e al còl. Aital, l’arribèt a l’ostal en polsant espés per la carretal que montava sec. L’estirèt sus la taula de la cosina e li faguèt baissar las cauças. Diguèt a Xandròta que, urosament, aviá pas encara deslargadas las fedas, de li portar la camisa vièlha del dimenge, qu’èra de fial e plan neta. N’esquincèt un tròc de panèl e lo pausèt plan sarrat sus la fèrnha que sagnava totjorn : aital lo sang s’arrestèt de pissar... Un moment après, li poguèt lavar lo torn de la plaga amb d’aiga bolida. Trapèt, dins un canton del cabinet, un fiolon plan tampat que la paura Cecília aviá aprestat amb de tres-sièis e de fuòlhas de liri bonhadas. Ne traguèt doas o tres fuòlhas e las espandiguèt plan coma cal sus la bèrma, çò que faguèt estrementir Baptiston, e mai clavar las dents un moment.

« Aital s’enverenarà pas », diguèt Jan-Pierron.

I plaquèt dessús un autre tròç de pelhòt plan net, de fial, que sarrèt amb un cabeçal.

« È ben ! Diguèt, as plan trabalhat... Auràs la camba regda benlèu un mes... E poiràs pas faire res... Urosament qu’avèm pas tròp prèssa ! Encara plan polit que te’n tires aital : te podiás trapar lo genolh e demorar engarrat tota ta vida coma lo Tòni de la Vernhada... Veritablament, sabi pas de qu’agachatz alònh de vos ocupar del trabalh. »

Baptiston se’n tirèt : las carns se petacèron del tròç. Mas tornèt par recurar d’arbres d’aquela annada... E quand calguèt mossar e rossegar, fasiá en pena per se traire de la rega e de pels terrasses.


Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

142 jours dans un masuc de l'Aubrac - Grelh Roergàs

142-jours-dans-un-masuc-p-fournier-p-pallier142 jours dans un masuc de l'Aubrac
P. Fournier e P. Pallier - Grelh roergàs - 2016
bilingüe francés e occitan - 134 paginas
ISBN : 978-2-902756-04-9 - brocat, cobèrta sopla plastificada - 24 x 22 cm

Es en 1949, l'annada de sos 15 ans, que Paul Fournier faguèt sa primièra estiva sus Aubrac. Conta aicí cossí los montanhièrs vivián en autarcia al mièg de lor tropèl e cossí fasián la 'forma'.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.