El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.

Las paginas sul site de l'editor son aquí :

El llibre dels finals

Catoia l’enfarinat


Confidéncias Felinas - Sèrgi Gairal

felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Les Oiseaux de Provence dans le savoir Populaire - Charles Galtier

 galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.