Subre lo pont de Ròchabèla Marineta Mazoyer debutèt a la debuta dels ans dos mile la publicacion de sos remembres.

Quatre libres illustrats son disponibles e en venda sul site de l'autora.

En 2009 sortissiá Subre lo pont de Ròchabèla, raconte autobiografic de sa joventud dins lo barri minièr d'Alès.

A l'escasença de la sortida del libre precisava çò que voliá far amb aquela òbra :

« Ai volgut escriure los sovenirs d’aquela epòca en occitan, emai ara siaguèsse pas mai de mòda de tornar sul passat. Nos ven, ja sovent la critica a los que tornan parlar o escriure occitan, que devèm èstre passadistas. Non, siái mai que mai dobèrta a l’avenidor e als autres. Mas es benlèu que, coma ai descobèrt fòrça tard, la lenga qu’auriá pogut, qu’auriá degut èstre mieuna, ai de temps de recobrar. Ai contat mon quartièr, ligat prigondament a la natura e au terrador, au monde obrièr que i demoravan. Ai tornat viure de sovenirs que m’an fach comprene l’importància de cada eveniment, de cada persona, de cada luòc qu’an pastat ma personalitat dempuèi l’enfança. Me siái trachada que la lenga occitana i èra mai presenta qu’o pensave emai se m’es estada esconduda per una volontat messorguièra... Ai degut tot tornar aprene... Ai pogut petaçar amb çò que m’a mancat : la lenga e la cultura occitana... e cada jorn me trache que completan mai que mai çò que me desfautava. L’armonia de ma vida me sembla se’n asserenar ! »

Los lectors après la lecturas del primièr tòme demorava sus lor fam. Ne volián saupre mai. Marineta Mezoyer se'n trachèt. Se metèt tornarmai al trabalh e en 2012 sortissiá Mon país e París, seguida de Subre lo Pont de Ròchabèla.

Aqueles ans passats a París, èran estats çò qu’aviá amodat lo demai e meritavan segon ela d'èsser contats. Aquí, primièr, nos conta sa descobèrta del ròdol parisenc e de sos alentorns ont passèt de periòds cargats d’istòria. A la perfin pr'aquò aguèt lo sentiment d’aquel que, aluenhat e faidit viu pas que dins l’abséncia e dins l'espèr de retrobar son país.

E tornèt al país.

Es aquel retorn que nos conta en 2014 dins un tresen libre Me’n torne al país. Retorn en país cevenòl que data de 1975.

Lo libre nos mena fins a 1995, temps o torna descobrir la lenga occitana. Lenga que sentís coma sieuna. E aquesta li aportarà serinitat, vendrà comolar un voide.

Es en 2019 que sortiguèt lo darrièr tòme d'aqueles remembres amb Una lenga d’enfança... d’esperança ont se concentra sus sa relacion a la lenga occitana. Jòrdi Peladan presentava aquesta darrièra òbra aital :

« Lo libre passionant es clafit d’ensenhaments tant per los que son acostumats de legir la lenga occitana coma per aqueles que la vòlon descobrir. Libre generós que l’autora manca pas de saludar totes los aparaires d'aquela cultura sovent mespresada qu’a crosats dins sa caminada afanada. Libre d’esperança que pauc a cha pauc la familha, filhas e felena, s’interessan e s’endralhan e la seguisson dins l’aventura. Libre de solaç tanben que las valors ligadas a la cultura occitana e a son istòria li son estadas, nos ditz l’autora, d’ajuda per téner lo còp dins las espròvas que li porgiguèt la vida. »

Quatre libres donc :

  • Subre lo pont de Ròchabèla (2009)
  • Mon país e París (2012)
  • Me’n torne al país (2014)
  • Una lenga d’enfança... d’esperança (2019)
Los libres se pòdon crompar sul site qu'administra l'autora aigamarina.fr

Subre lo pont de Ròchabèla Mon país e París Me’n torne al país< Una lenga d’enfança... d’esperança

 


Auda - Claudi Assemat

auda-assemat Auda - Claudi Assemat - IEO Edicion
2004 - 88 pages - 10 € - ISBN : 2859103430

Lo roman conta l'istòria d'Auda. Dins un vilatjòt de la Montanha Negra balajat pel vent d’autan, coneis una enfança aürosa. Mas lèu lo malastre dintra dins l’ostal amb la mòrt de sa maire e son amor naissent e secrèt es bresat per la guèrra d’Argèria...

Memòrias d'un vailet de bòria - Zefir Bòsc

En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.