Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Los editors presentan un extrach de la Cançon de Girart de Rosselhon, e de poèmas d'Ademar de Poitiers, d'Alberic de Pisançon, de Beatritz de Dia, de Bertran d'Aurèl, de Bieiris de Romans, d'En Genim d'Urre de Valentinés, de Falquet de Romans, de Felip de Valenza, de Guilhèm Augièr Novella, de Guilhèm de Balaun, de Guilhèm Magret, de Guiraut de Calanson, de Pèire Bremon lo Tòrt, de Perdigon, de Pomairòl, de Pons de Monlaur, de Prebòst de Valensa, e de Raimon d'Anjou.

Cada tèxt es acompanhat d'una presentacion e de sa traduccion en francés. Une bibliografia e un indèx dels noms de luòcs, de personas e d'autors es tanben present.


La Bèstia dau Coàr - Didier Leclerc

La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.

La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.

Mèdias contra mèdias

senechal-medias-contre-mediasClément Sénéchal - Médias contre médias
224 pages - 15 èuros
2014 - Les prairies ordinaires - ISBN 978-2-35096-084-5

Clément Sénéchal dins Médias contre médias analisa lo mond dels mèdias modèrnes uèi en conflicte. D'un costat los vièlhs : verticals, dins las mans dels estats, de las classas dirigentas ; e de l'autre los nòus : orizontals, dubèrts, populars, leugièr, expression de preocupacions sovent frivòlas, mas liuras.

Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.