Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Los editors presentan un extrach de la Cançon de Girart de Rosselhon, e de poèmas d'Ademar de Poitiers, d'Alberic de Pisançon, de Beatritz de Dia, de Bertran d'Aurèl, de Bieiris de Romans, d'En Genim d'Urre de Valentinés, de Falquet de Romans, de Felip de Valenza, de Guilhèm Augièr Novella, de Guilhèm de Balaun, de Guilhèm Magret, de Guiraut de Calanson, de Pèire Bremon lo Tòrt, de Perdigon, de Pomairòl, de Pons de Monlaur, de Prebòst de Valensa, e de Raimon d'Anjou.

Cada tèxt es acompanhat d'una presentacion e de sa traduccion en francés. Une bibliografia e un indèx dels noms de luòcs, de personas e d'autors es tanben present.


Al dintre de la clòsca - Cristian Chaumont

Lo darrièr libre de Cristan Chaumont ven de sortir. Es publicat per E... rau ! A per títol Al dintre de la clòsca, es un roman de sciéncia-ficcion.

Cristian Chaumont aquí torna prene son estil descabestrat que lo lector descobriguèt dins Autan negre e Qual se soven de Naipaspro : de personatges nauts en colors, d'accions fòlas, una intriga entortobilhada e de suspens.

Arbre d'en çò nòstre - Iveta Balard

mars Arbres d'en çò nòstre d'Iveta Balard (2017, 96 paginas, 12 €, Grelh Roergàs). Lo libre, entre sciénças e racontes, per cada arbre, nos balha d'informacions tecnicas mas tanben d'anecdòtas. L'autora posa dins la tradicion orala, dins de racontes cortets, contes o autres sovenirs personal per donar vida a cadun dels arbres que descriu.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...