Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Una Séença à la Boursa plata es primièr lo títol d’una pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 a Seta per lo carretièr Pascau Verdale, figura emblematica e ça que la mesconeguda del movement anarquista setòri, que voliá amb aquel tèxt, condemnar las despensas demasiadas d’aqueles delegats qu’acumulan los mandats sindicals e que son pus interessats per lors privilègis que per la defensa dels obrièrs.

La situacion que met en scèna dins la pèça es pro simple : pendent una acampada sindicala a l’Ostau dau trabalh, los protagonisatas discutisson d'una eventuala augmentacion de l’escotisson que las caissas del sindicats son voidas e los representants sindicals devon poder contunhar de se desplaçar pertot en França.

Aquela situacion ven per l'autor un pretèxt per far, jos l'aparenta banalitat del prepaus, la critica de las relacions entre obrièrs, sindicats, anarquistas...

Alan Cameliò, el, en s’apiejant sus de documents d’archius, lo trabalhs dels istorians e sus la pèça de Verdale, descriu l’ambient e l’istòria sociala, economica e culturala d’aquel temps dins lo relarg de Seta jos la Tresena Republica, ont l’idèa de crear una societat novèla grelhava dins l’èime dels trabalhadors que se preocupavan alara de la plaça dels obrièrs dins la societat, de la seguretat al trabalh ; se volián prene en carga sens esperar res del poder politic.

Es tot un pan de l'istòria setòria qu'Alan Cameliò espepiça pel menut via lo prisme de la pèça de Verdala, l'ocasion per el de far ressorgir una realitat sociala uèi oblidada.

 

Una Séença à la Boursa plata d’Alan Cameliò (IEO-Lengadòc, 2017, dos tòmes, 50 èuros)


Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »

Arbre d'en çò nòstre - Iveta Balard

mars Arbres d'en çò nòstre d'Iveta Balard (2017, 96 paginas, 12 €, Grelh Roergàs). Lo libre, entre sciénças e racontes, per cada arbre, nos balha d'informacions tecnicas mas tanben d'anecdòtas. L'autora posa dins la tradicion orala, dins de racontes cortets, contes o autres sovenirs personal per donar vida a cadun dels arbres que descriu.

Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.