Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Una Séença à la Boursa plata es primièr lo títol d’una pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 a Seta per lo carretièr Pascau Verdale, figura emblematica e ça que la mesconeguda del movement anarquista setòri, que voliá amb aquel tèxt, condemnar las despensas demasiadas d’aqueles delegats qu’acumulan los mandats sindicals e que son pus interessats per lors privilègis que per la defensa dels obrièrs.

La situacion que met en scèna dins la pèça es pro simple : pendent una acampada sindicala a l’Ostau dau trabalh, los protagonisatas discutisson d'una eventuala augmentacion de l’escotisson que las caissas del sindicats son voidas e los representants sindicals devon poder contunhar de se desplaçar pertot en França.

Aquela situacion ven per l'autor un pretèxt per far, jos l'aparenta banalitat del prepaus, la critica de las relacions entre obrièrs, sindicats, anarquistas...

Alan Cameliò, el, en s’apiejant sus de documents d’archius, lo trabalhs dels istorians e sus la pèça de Verdale, descriu l’ambient e l’istòria sociala, economica e culturala d’aquel temps dins lo relarg de Seta jos la Tresena Republica, ont l’idèa de crear una societat novèla grelhava dins l’èime dels trabalhadors que se preocupavan alara de la plaça dels obrièrs dins la societat, de la seguretat al trabalh ; se volián prene en carga sens esperar res del poder politic.

Es tot pan de l'istòria setòria qu'Alan Cameliò espepiça pel menut via lo prisme de la pèça de Verdala, l'ocasion per el de far ressorgir una realitat sociala uèi oblidada.

 

Una Séença à la Boursa plata d’Alan Cameliò (IEO-Lengadòc, 2017, dos tòmes, 50 èuros)


La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa - Carles Puigdemont

puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidat a vòta per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.


Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.