Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Una Séença à la Boursa plata es primièr lo títol d’una pèça de propaganda anarquista publicada en 1905 a Seta per lo carretièr Pascau Verdale, figura emblematica e ça que la mesconeguda del movement anarquista setòri, que voliá amb aquel tèxt, condemnar las despensas demasiadas d’aqueles delegats qu’acumulan los mandats sindicals e que son pus interessats per lors privilègis que per la defensa dels obrièrs.

La situacion que met en scèna dins la pèça es pro simple : pendent una acampada sindicala a l’Ostau dau trabalh, los protagonisatas discutisson d'una eventuala augmentacion de l’escotisson que las caissas del sindicats son voidas e los representants sindicals devon poder contunhar de se desplaçar pertot en França.

Aquela situacion ven per l'autor un pretèxt per far, jos l'aparenta banalitat del prepaus, la critica de las relacions entre obrièrs, sindicats, anarquistas...

Alan Cameliò, el, en s’apiejant sus de documents d’archius, lo trabalhs dels istorians e sus la pèça de Verdale, descriu l’ambient e l’istòria sociala, economica e culturala d’aquel temps dins lo relarg de Seta jos la Tresena Republica, ont l’idèa de crear una societat novèla grelhava dins l’èime dels trabalhadors que se preocupavan alara de la plaça dels obrièrs dins la societat, de la seguretat al trabalh ; se volián prene en carga sens esperar res del poder politic.

Es tot un pan de l'istòria setòria qu'Alan Cameliò espepiça pel menut via lo prisme de la pèça de Verdala, l'ocasion per el de far ressorgir una realitat sociala uèi oblidada.

 

Una Séença à la Boursa plata d’Alan Cameliò (IEO-Lengadòc, 2017, dos tòmes, 50 èuros)


Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.

Joan Bodon - Dominique Roques Ferraris

Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...