Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Tornam trobar d'actors màger del movemement de respelida coma Frederic Mistral o Robèrt lafont, mas Philippe Martel considerèt tanben de personas mens conegudas e que pr'aquò an noirit, caduna a sa faiçon, l'accion culturala occitana de lor temps.

Lo libre es estat publicat sos la direccion scientifica de Yan Lespoux e de Maria-Joana Verny e amb l'ajuda de l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e de la DGLFLF. Fa 360 paginas e còsta 24 èuros.

Nascut en 1951, Philippe Martel es agregat d’istòria e doctor d’Estat amb una tèsi sul Felibrige dirigida per Maurice Agulhon. Ancian cargat de recèrcas al CNRS, es estat professor a l’Universitat Paul-Valéry dins lo departement d’occitan.

Es l'autor d'un nombre important d'articles e de libres sus los actors de la respelida occitana o sus l'istòria d'Occitània. Son òbra es estada escricha essencialament en francés. De citar :

  • Les Noms de Montpellier (amb Jacques Bres), 2001 ;
  • Enseigner la Région (amb Pierre Boutan e Georges Roques), 2001 ;
  • Les Cathares et l’histoire. Le drame cathare devant ses historiens (1820-1992), 2002 ;
  • L’École française et l’occitan – le sourd et le bègue, 2007 ;
  • Les Félibres et leur temps. Renaissance d’oc et opinion (1850-1914), 2010 ;
  • Mémoires de pauvres. Autobiographies en vers au XIXème siècle (amb Philippe Gardy), 2010 ;
  • Études de langue et d’histoire occitane, 2015.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

L'occitan de viva votz - Joan Fulhet

occitan-viva-votz-fulhet L'occitan de viva votz de Joan Fulhet es un metòde de prononciacion de l'occitan lengadocian (Editor : IEO, 2008).

1 - Presentacion de l'editor

L'occitan de viva votz : metòde de prononciacion de l’occitan lengadocian concebut per Joan Fulhet. Es lo primièr metòde de fonetisme per l’occitan, una aisina primordiala del temps que sa transmission depend mai que mai de son ensenhament.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.