mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

De fach lo sistèma tecnic mondial engendra una ruptura istorica sens precedent e s'agís de pensar « l'industrializacion de l'esperit » en cors e sos efèctes.

A travèrs lo prisme d'òbras anterioras, analisadas e criticadas – òbras de Martin Heidegger, Jean-Jacques Rousseau, André Leroi-Gourhan o Gilbert Simondon – e al lum de sas pròprias reflexions, es la question de l'òme que Bernard Stiegler torna revisitar : la tecnica per el deu èsser considerada coma una constituanta antropologica, participa a la constitucion de l'òme, a l'ominizacion.

L'autor perseguís lo sieu trabalh de recercas e d'autres libres vendràn completar aquela òbra.

Aquela volum conten :

  • La Faute d’Épiméthée (1994)
  • La désorientation (1996)
  • Le temps du cinéma et la question du mal-être (2001)

Que seràn completats per :

  • L'épreuve de la vérité dans l'ère post-véridique
  • Symboles et diaboles
  • La guerre des esprits
  • Le défaut qu'il faut. Idiome, idios, idiotie

Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.