mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

De fach lo sistèma tecnic mondial engendra una ruptura istorica sens precedent e s'agís de pensar « l'industrializacion de l'esperit » en cors e sos efèctes.

A travèrs lo prisme d'òbras anterioras, analisadas e criticadas – òbras de Martin Heidegger, Jean-Jacques Rousseau, André Leroi-Gourhan o Gilbert Simondon – e al lum de sas pròprias reflexions, es la question de l'òme que Bernard Stiegler torna revisitar : la tecnica per el deu èsser considerada coma una constituanta antropologica, participa a la constitucion de l'òme, a l'ominizacion.

L'autor perseguís lo sieu trabalh de recercas e d'autres libres vendràn completar aquela òbra.

Aquela volum conten :

  • La Faute d’Épiméthée (1994)
  • La désorientation (1996)
  • Le temps du cinéma et la question du mal-être (2001)

Que seràn completats per :

  • L'épreuve de la vérité dans l'ère post-véridique
  • Symboles et diaboles
  • La guerre des esprits
  • Le défaut qu'il faut. Idiome, idios, idiotie

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Simone Weil - L'inspiration occitane

weil-inspiration-occitane L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.

(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).

Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.

Lo Mandarin - José Maria Eça de Queirós

mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.