L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique
et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.
Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.
De fach lo sistèma tecnic mondial engendra una ruptura istorica sens precedent e s'agís de pensar « l'industrializacion de l'esperit » en cors e sos efèctes.
A travèrs lo prisme d'òbras anterioras, analisadas e criticadas – òbras de Martin Heidegger, Jean-Jacques Rousseau, André Leroi-Gourhan o Gilbert Simondon – e al lum de sas pròprias reflexions, es la question de l'òme que Bernard Stiegler torna revisitar : la tecnica per el deu èsser considerada coma una constituanta antropologica, participa a la constitucion de l'òme, a l'ominizacion.
L'autor perseguís lo sieu trabalh de recercas e d'autres libres vendràn completar aquela òbra.
Aquela volum conten :
- La Faute d’Épiméthée (1994)
- La désorientation (1996)
- Le temps du cinéma et la question du mal-être (2001)
Que seràn completats per :
- L'épreuve de la vérité dans l'ère post-véridique
- Symboles et diaboles
- La guerre des esprits
- Le défaut qu'il faut. Idiome, idios, idiotie
Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023,
L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.
La conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.
Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb
Fin de partida sièis nòvas.