En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

*

Prémices de l'Europe. VIe - XIIIe siècles (2007, Sulliver) :

Dempuèi sèt sègles que los Estats ensaran de lor armadura Euròpa, dempuèi cinquanta ans qu'assajan, de tratat en tratat, de se despassar sens se renegar, es temps de rapelar qu'aquel continent es tanben fach d'espacis, de camins, de pòples, de lengas e de culturas.

Sus aquela mapa desplegada e al còr d'aquela istòria sens termièras, Robèrt Lafont considèra los grands movements umans que nos an fach Europèu, unes e divèrs, que sián : invasions sucessivas, guèrras inexpiablas, crimis dinastics o vams de creacions culturalas que sorgisson e s'espandisson.

Glaudi Barsotti dins lo jornal La Marseillaise presentava aquel trabalh : « Lo libre de Robèrt Lafont es passionant que se legís parièr d'un roman tot estent clafit de detalhs e... d'istòrias que ne fan una mena roman que vos dona l'enveja de passar lèu-lèu a la pagina d'après per saupre coma se va acabar ! E s'acabarà pas que nos dona una clau qu'es l'obertura per la cultura ! »

*

L'État et la Langue. Europe / Antiquité - XVIIe siècle (2008, Sulliver) :

Tre que los Grècs manlèvan l'alfabet als Fenicians per escriure lor lenga, l'Estat poncha jos la forma de la ciutat. Lenga e escrich desenant l'ajudan dins son servici.

Coma i a per la comunicacion orala un fixacion sistemica dicha fonologica, i a per fixar la lenga en escrich un sistèma fonematica que l'Estat n'estabís las règlas.

D'après lo codatge grèc se bastís lo codatge latin, lo nòstre, amb son contraròtle maximal de la Letra jos tres aspècts :

  • de sistèma de lenga escricha,
  • de sistèma de çò que servís a l'escriure, e
  • de sistèma de çò que s'escrich amb ela jos l'autoritat e de còp la censura de l'Estat.

Aital nasquèron en Gaula romana doas lengas novèlas : òc al Sud e oïl al Nòrd, l'autor ne seguís en parallèl l'emergéncia e lo desvolopament dins un salutari reexamen de l'istòria de França.


La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.