L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Presentacion de l'editor

Se la transmission « naturala » de las lengas regionalas de França s'arrestèt o es inevitablament a mand de s'arrestar del fach de la desaparicion dels locutors tradicionals (o locutors eretièrs), aquestas lengas contunhan d'èsser transmesas a travèrs l'ensenhament (scolari o associaciu) e/o a travèrs d'accions individualas de reapropriacion, o, excepcionalament, per una transmission familiala militanta. D'aquí l'emergéncia d'una novèla categoria de locutors generalament designats pel tèrme de neolocutor.

Aqueste volum se prepausa de remosar de contribucions evocant aquelas problematicas, en ligason notadament amb las questions d'ensenhament e d'estandardizacion, tant del punt de vista de la lingüistica descriptiva que de la sociolingüistica.


'La man d'Urlica' de Raimonda Tricoire

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.