livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Uèi, Calandreta compta 53 escòlas, repartidas sus 17 despartaments. Ten 2 collègis e un licèu, 209 regents e 232 emplegats, mai d'un milièr de benevòls associatius s’afanan per 2 895 escolans e collegians.

Accessible a cada parent e educator, lo libre Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, mòstra cossí fasèm en Calandreta per organizar una classa ont cadun a sa plaça, es considerat, aculhit, e ont pòt grandir.

Testimoniatges nombroses d’ancians calandrons, de parents, de regents ; articles de fons per d’unes cercaires que nos an ajudats, per de femnas e d’òmes d’accion, per las e los que fan la classa ; polidament adornat amb l’ajuda de fotografs implicats.

Mots-claus : Escòla associativa - Immersion lingüistica precòça - Diffusion de la cultura occitana - Familhas de lengas - Dobèrtura sul monde - Pedagogia Calandreta - Pedagogia activa - Pedagogia Institucionala - Tecnica Freinet


Lo Libre del Causse - Pau Gairaud

lo-libre-del-causse-2016 Lo Libre del Causse de Pau Gairaud. Transcripcion en grafia normalizada de Domenja Blanchard (Vent Terral, 2016, 464 paginas, 19 èuros).

Lo Libre del Causse, paregut en dos volums de 1968 a 1970, ven enfin d'èsser reeditat. Un dels rares vertadièrs romans escriches en lenga occitana al sègle XX.

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.