Jornal d'un Jaquet Las Éditions des Régionalisme publiquèt en març de 2021 lo raconte de viatge de Sèrgi Viaule : Jornal d'un Jaquet.

Lo libre de 224 paginas, illustrat, conta l'escoreguda de l'escrivan sul mitic camin de Sant Jacme. Es lo jornal tengut jorn per jorn, pel caminaire, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu.

Cada caminada, cada experiéncia es unica. La siá, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica.

Mai que d’una quista personala, es l’evocacion emocionanta d’una introspeccion que nos liure aquí l'escrivan que fa de longa l’anar-tornar entre l’endedins e l’endefòra d’un viatge intime e iniciatic.

Aqueste Jornal d’un jaquet foguèt escrich a passes lents, sus un sendarèl pas totjorn luminós, per un ideós en cèrca d’estèlas. Libertat, poesia e frairetat son tantas pèiras que marquèron son caminament.

Sèrgi Viaule es nascut en Albigés. Es un des escrivans occitans los mai actiu d'aquestat debutat de sègle. A escrich poesias, novèlas (Fotuda planeta, Una ponhada de clavèls, Dança amb los voltres), romans (Na Balfet, Atal fasèm), racontes de viatges (Escorregudas en Albigés, Passejada en Escandinavia, Sus las pesadas de Robèrt-Loís Stevenson, Barrutlada en Irlanda e en Gallas). Es tanben traductor.

Porgís al lector del sègle XXI un occitan natural, de bon comprene, enrasigat dins sa pratica quotidiana de la lenga.


Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."

Diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan - Patrick Sauzet

botgeta Es sortit en 2019 lo diccionari de botgeta occitan/francés e francés/occitan en çò de las edicions Yoran.

Son edicion es estada aprestada per Patrick Sauzet. Lo libre de 576 paginas, es al format 8,5 x 12 cm.

Aquel diccionari conten 13 000 mots e reviradas (5 600 intradas costat francés e 7 400 costat occitan). Lo vocabulari presentat es lo de la vida vidanta e es adaptat al mond de uèi.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.