Las Éditions des Régionalisme publiquèt en març de 2021 lo raconte de viatge
de Sèrgi Viaule : Jornal d'un Jaquet.
Lo libre de 224 paginas, illustrat, conta l'escoreguda de l'escrivan sul mitic camin de Sant Jacme. Es lo jornal tengut jorn per jorn, pel caminaire, un raconte a l’encòp imatjat e imaginatiu.
Cada caminada, cada experiéncia es unica. La siá, complida pendent dos meses e mièg en 2019, es prigondament generosa e poetica.
Mai que d’una quista personala, es l’evocacion emocionanta d’una introspeccion que nos liure aquí l'escrivan que fa de longa l’anar-tornar entre l’endedins e l’endefòra d’un viatge intime e iniciatic.
Aqueste Jornal d’un jaquet foguèt escrich a passes lents, sus un sendarèl pas totjorn luminós, per un ideós en cèrca d’estèlas. Libertat, poesia e frairetat son tantas pèiras que marquèron son caminament.
Sèrgi Viaule es nascut en Albigés. Es un des escrivans occitans los mai actiu d'aquestat debutat de sègle. A escrich poesias, novèlas (Fotuda planeta, Una ponhada de clavèls, Dança amb los voltres), romans (Na Balfet, Atal fasèm), racontes de viatges (Escorregudas en Albigés, Passejada en Escandinavia, Sus las pesadas de Robèrt-Loís Stevenson, Barrutlada en Irlanda e en Gallas). Es tanben traductor.
Porgís al lector del sègle XXI un occitan natural, de bon comprene, enrasigat dins sa pratica quotidiana de la lenga.
En 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.
Arbres d'en çò nòstre d'Iveta Balard (2017, 96 paginas, 12 €, Grelh Roergàs).
Lo libre, entre sciénças e racontes, per cada arbre, nos balha d'informacions
tecnicas mas tanben d'anecdòtas. L'autora posa dins la tradicion orala, dins de
racontes cortets, contes o autres sovenirs personal per donar vida a cadun
dels arbres que descriu.
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.