vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Lo libre de 108 paginas foguèt editat per IEO Edicion en 2013. La lectura del Barracon, es pas indispensable per comprene lo roman.

Extrach

Un ser de setembre, mamà s'enanèt... e tornèt pas. Faguèri los cinc ans sens ela. La mòrt de las bèstias l'aviái vista de prèp, quand la grand tuava un lapin, un polet, quand lo cat s'èra fach espotir per una veitura a quatre passes de l'ostal. La mòrt de ma maire, la compreniái pas.

Lo temps passava, n’èri conscienta, comptavi pas los jorns ni las setmanas. Dins mon esperit, fasiái passar primièr los arguments pus favorables. Se corrissiái pas pus per òrta, se me rescondiái pas pus enlòc, s’aviái pas pus a cercar lo manjar e lo beure, èri pas pus una fugitiva. N’èri conscienta tanben qu’aquelas vacanças de Pascas s’esperlongavan anormalament, mas qué far ? M’enanar tornarmai ? Fugir quand menavi una vida normala, e mai foguèsse diferenta de la d’abans ? Per anar ont ? Al meu país ? Me tornar trapar dins la meteissa situacion ? Tornar èsser malurosa quand èri estada aculhida tant aimablament per de mond que me coneissián pas ? Aviái pas de solucion. Èri condemnada a demorar ont èri.

Extrach de la critica de Sèrgi Viaule dins Lo jornalet

Quantes n’aurà escriches de romans Sèrgi Gairal ? Sabi pas exactament que ieu legissi pas que los que pareisson en version unilingüa. Mas sabi sa produccion abondosa e es una vertadièra benediccion per la literatura nòstra. [...] Sèrgi Gairal meritariá d’èsser mai conegut, difusat e legit que çò qu’es per ara. Son escritura es a l’encòp precisa e aisida. Pòt servir als que vòlon començar a legir en occitan. Pensi aquí, plan solide, als liceans e estudiants, mas tanben a totes los que prenon de corses pels adultes. Un roman de Sèrgi Gairal es l’escasença mannada per metre lo pè a l’estriu. Per se lançar dins l’aventura de la descobèrta de la literatura occitana, i pòt pas aver melhor. E mai se me planhissi sovent, e amb rason, que n’i pas pro, que la cal desvolopar encara mai ; pasmens la literatura nòstra es encara capabla de nos reservar qualquas bonas suspresas. [...]

Sèrgi Gairal nos conta la vida gaireben coma es. Es aisit de s’identificar als personatges que met en vida. Sas narracions clauson lo vocabulari de cada jorn, sens anar quèrre lo nas darrèr l’aurelha. E subretot sens anar quèrre lo particularisme terradorenc qu’apòrta res de mai a la modernitat de la lenga. Tornarmai, aquesta coma sas autras, es una òbra que pòt participar mediaticament a l’aquisicion de la lenga. E del còp, aquí-çai, pas besonh de traduccion cara a cara coma n’i a que pensan qu’aquò seriá pedagogic. Per èsser pedagogic dins l’aprendissatge d’una lenga qual porgir a l’aprendís de tèxtes literaris clars, nets e precises. Los de Sèrgi Gairal convenon fòrça plan.

La critica tota es sul Jornalet

Tanben de legir sul meteis libre la critica de Gèli Comba [aquí]


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Letras de mon molin - Alphonse Daudet

Letras de mon molin L'editor Letras d'òc reedita en 2021 las Letras de mon molin d'Alphonse Daudet.

Lo lector tornarà amb plaser descobrir la Cabra de Monsen Seguin, lo Curat de Cucunhan, l’Elixir del Reverend Paire Gauchèr, lo Sosprefècte al campèstre, lo Secrèt de mèstre Cornilha e plan d’autres. Lo tot dins una lenga occitana linda e agradiva.

La traduccion es d'Andrieu Lagarda, las illustracions de Sofia Vissière.