Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan, Josiana Ubaud
Edicion Vent Terral (2022) del 'Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan' de Josiana Ubaud

Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.

Vent Terral ne propausa en 2022 una reedicion al còp corregida e enriquida. Demai puslèu que de donar dins un sol volum lo Diccionari, l'Introduccion a la lexicografia occitane e las Correccions al diccionari d'Alibert que conteniá la primièra edicion, aqueles dos darrièrs trabalhs son presentats dins de pichons libres independents çò que permet de limitar la talha ja consequenta del Diccionari.

L'ensemble es propausat al prètz de 48 èuros. Amb donc tres libres :

  • lo Diccionari sus tres colomnas (862 paginas, 119 000 intradas),
  • l'Introduction a la lexicografia occitane (198 paginas, tèxt en francés) e
  • las Correccions al diccionari d'Alibert (31 paginas, tèxt en francés)

Totes los camps lexicals, scientific, literari, tecnologic o economic son considerats per l'autora per fin de respondre a totes los publics en demanda d’una lenga normada.

Es de precisar que lo diccionari se limita a l’ortografia e la gramatica, las alternanças vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats. S’apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologia.

Conten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e noms de sos abitants, prenoms e diminutius, personatges e eròis de l’Antiquitat.

L’Introduccion a la lexicografia occitana de son costat detalha abondosament los problèmas encontrats per la redaccion del Diccionari.


Marcovaldo - Italo Calvino

Marcovaldo L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.

Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.

Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Libres illustrats + CD - Letras d'Òc

Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.