Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Comunicat del CAÒC

E es estat un plaser pel CAÒC de constatar lo bon acuèlh qu’a recampat, per aquesta primièra edicion, compte tengut de la responsa dels escrivans e de las escrivanas que i an participat e lo nivèl dels racontes recebuts.

En tot, son estats quinze los tèxtes mandats al Concors, un pauc de pertot : d’Arièja, de Provença, de Lengadòc Bas... Dins una lenga viva que garda per d’unes lo parlar d’origina – e mai dins un cas la grafia dicha mistralenca. Òm diriá que tot i passa : de l’amor a la languina, de la solesa a la galejada, de la corsa fòla d’aqueles qu’ensajan de fugir una vida malastrosa a la beutat del mond qu’espelís a cada ròsa. E i a tanben de racontes risolièrs, d’una fina ironia, sul coronavirus, lo desmembrament de França o lo retorn dels pterodactils.

Lo CAÒC profiecha per felicitar coralament los guierdonats, alara que vos remerciam totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que serà un plaser per nosautres de mandar una segonda edicion d’aqueste Concors aquest an 2021.


L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Nouveau testament occitan et Rituel cathare

ritual-catar-roustit-2016Nouveau testament occitan et Rituel cathare - Presentacion e transcripcion en occitan modèrne de Yvan Roustit

Après la crosada contra los albigeses e malgrat l'Inquisicion, los Bon Òmes poguèron redigir en lenga occitana lo Novèl Testament e lo Ritual Catar que lor fasiá besonh pel consolamentum.

Servats a la biblotèca de Lyon los tèxtes son uèi reeditats en occitan modèrne per un istorian albigés Yvan Roustit.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.