Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Comunicat del CAÒC

E es estat un plaser pel CAÒC de constatar lo bon acuèlh qu’a recampat, per aquesta primièra edicion, compte tengut de la responsa dels escrivans e de las escrivanas que i an participat e lo nivèl dels racontes recebuts.

En tot, son estats quinze los tèxtes mandats al Concors, un pauc de pertot : d’Arièja, de Provença, de Lengadòc Bas... Dins una lenga viva que garda per d’unes lo parlar d’origina – e mai dins un cas la grafia dicha mistralenca. Òm diriá que tot i passa : de l’amor a la languina, de la solesa a la galejada, de la corsa fòla d’aqueles qu’ensajan de fugir una vida malastrosa a la beutat del mond qu’espelís a cada ròsa. E i a tanben de racontes risolièrs, d’una fina ironia, sul coronavirus, lo desmembrament de França o lo retorn dels pterodactils.

Lo CAÒC profiecha per felicitar coralament los guierdonats, alara que vos remerciam totes per la vòstra participacion, en tot vos anonciar que serà un plaser per nosautres de mandar una segonda edicion d’aqueste Concors aquest an 2021.


Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.