Es estat publicat pendent l'estiu de 2023 a las dedicions E rau ! lo libre D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy.

Lo libre conten 286 fichas d'aucèls. Caduna es polidament illustrada per de fotografias. Las intradas son en francés, la denominacion latina es rapelada. L'autor presenta l'aucèl en occitan e tòrna rapelar los diferents noms occitans portats a l'escrich pels lexicografs o los escrivans.

Lo libre conten tanben la traduccion en francés de las presentacions e d'ensenhadors que permeton de passar de l'occitan al francés.

De mai lo libre presenta un vintenat de paginas sus las « paraulas d'aucèls » (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fablas d'Esòp ont i a un aucèl, del grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr.

Lo libre se pòt crompar sus la botiga internet de l'editor al prètz de 40 èuros.

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy, La tardona

Inrtrada 264 del libre, dedicada a la tardona

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy

Cobèrta del libre, D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.