Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024
Detalh de la cobèrta del libre 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lo dijòus 12 de setembre de 1213, los cavalièrs occitans e catalano-argoneses del rei d'Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic se remosan fàcia al castèl de Muret prèp de Tolosa. Aquí se tròban los soldats franceses de Simon de Montfòrt que capdèla la crosada presicada pel papa Innocent III en 1208 contra los senhors occitans accusats de complicitat amb l'eresia catara.

Lo libre de Martín Alvira Cabrer tornar sus l'eveniment que decidiguèt per part del debanar de la guèrra. Après vint an de guèrra la monarquia francesa prendrà lo poder sus la region, restacant lo comtat de Tolosa al reialme de França après la somission de Raimond VII.

La batalha de Muret (1213) es una de las tres grandas batalhas que decidiguèron del futur dels Estats europèus amb la de las Navas ganhada dins lo sud d'Espanha contra los musulmans (1212) e la batalha de Bovina (1214) ganhada per Philippe Auguste contre l'emperador germanic.

Martín Alvira Cabrer es professor titulari d’istòria medievala a l’Universidad Complutense de Madrid, ancian membre du Centre d’Études Cathares de Carcassona puèi cercaire associat al FRA.M.ESPA (FRAnce Méridionale et ESPAgne) del CNRS UMR 5136 de Tolosa.

Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024

Cobèrta del libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024


Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]