Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024
Detalh de la cobèrta del libre 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lo dijòus 12 de setembre de 1213, los cavalièrs occitans e catalano-argoneses del rei d'Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic se remosan fàcia al castèl de Muret prèp de Tolosa. Aquí se tròban los soldats franceses de Simon de Montfòrt que capdèla la crosada presicada pel papa Innocent III en 1208 contra los senhors occitans accusats de complicitat amb l'eresia catara.

Lo libre de Martín Alvira Cabrer tornar sus l'eveniment que decidiguèt per part del debanar de la guèrra. Après vint an de guèrra la monarquia francesa prendrà lo poder sus la region, restacant lo comtat de Tolosa al reialme de França après la somission de Raimond VII.

La batalha de Muret (1213) es una de las tres grandas batalhas que decidiguèron del futur dels Estats europèus amb la de las Navas ganhada dins lo sud d'Espanha contra los musulmans (1212) e la batalha de Bovina (1214) ganhada per Philippe Auguste contre l'emperador germanic.

Martín Alvira Cabrer es professor titulari d’istòria medievala a l’Universidad Complutense de Madrid, ancian membre du Centre d’Études Cathares de Carcassona puèi cercaire associat al FRA.M.ESPA (FRAnce Méridionale et ESPAgne) del CNRS UMR 5136 de Tolosa.

Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024

Cobèrta del libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024


'L'Òme invisible' de H. G. Wells

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.