Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024
Detalh de la cobèrta del libre 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Lo dijòus 12 de setembre de 1213, los cavalièrs occitans e catalano-argoneses del rei d'Aragon e comte de Barcelona Pèire lo Catolic se remosan fàcia al castèl de Muret prèp de Tolosa. Aquí se tròban los soldats franceses de Simon de Montfòrt que capdèla la crosada presicada pel papa Innocent III en 1208 contra los senhors occitans accusats de complicitat amb l'eresia catara.

Lo libre de Martín Alvira Cabrer tornar sus l'eveniment que decidiguèt per part del debanar de la guèrra. Après vint an de guèrra la monarquia francesa prendrà lo poder sus la region, restacant lo comtat de Tolosa al reialme de França après la somission de Raimond VII.

La batalha de Muret (1213) es una de las tres grandas batalhas que decidiguèron del futur dels Estats europèus amb la de las Navas ganhada dins lo sud d'Espanha contra los musulmans (1212) e la batalha de Bovina (1214) ganhada per Philippe Auguste contre l'emperador germanic.

Martín Alvira Cabrer es professor titulari d’istòria medievala a l’Universidad Complutense de Madrid, ancian membre du Centre d’Études Cathares de Carcassona puèi cercaire associat al FRA.M.ESPA (FRAnce Méridionale et ESPAgne) del CNRS UMR 5136 de Tolosa.

Muret 1213, Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024

Cobèrta del libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, Vent Terral, 2024


A l'ombra dels cerièisses bèles - Bernadeta Romieu

mars Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr pròche e conegut, ven estrangièr.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.