Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.

Lo libre publicat per las Premsas Universitàrias de Bordèu, presenta la morfologia nominala e verbala, e la sintaxi de l'occitan ancian. Recampa çò que cal saber per poder legir aisidament los trobadors e los tèxtes de la literatura occitana de l’Edat Mejana.

Lo cambiament màger es l’apondon d’una part importanta consacrada a la fonetica istorica. Los autors estudian aquí menimosament lo caminament dels fonèmas e lor evolucion dempuèi lo latin fins a l’occitan ancian.

L'obratge se vòl simple e pedagogic, clar e de bon consultar per tal que la descobèrta e l’aprendissatge de la lenga occitana foguèsson al còp agradius e eficaces.

Es de notar que per aquesta quatrena edicion los dos autors an causit d'emplegar coma lenga de referéncia l'occitan.

La lenga del trobar, Maurice Romieu e André
Bianchi

Cobèrta del libre La lenga del trobar de Maurice Romieu e André Bianchi (Premsas Universitàrias de Bordèu, 2025)


'Lo Pont-Nòu de Potosí' de Pèire Tauriac

Ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs lo primèr roman de Pèire Tauriac, Lo Pont-Nòu de Potosí.

Petite Histoire de l’Occitanie - Jean Sagnes

Petite Histoire de l’Occitanie de Jean Sagnes. Libre en francés.

L'autor istorian de formacion, autor de nombroses obratges sus l'istòria del Lengadòc e del Rosselhon presenta aquí una sintèsi sus l'istòria d'Occitània.

Jean Sagne rapela primièr lo sens del mot Occitània : l’ensemble de las regions qu’an per lenga originala una lenga derivada del latin, la lenga d'òc o occitan. Precisa qu'aquel grand ensemble geografic deu pas èsser confondut amb la region administrativa recentament creada e nomada Région Occitanie que recampa pas que 13 departaments.

Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?