Ven d'èsser reeditat lo libre de Maurice Romieu e André Bianchi La lenga del trobar. L'edicion es estada revista e augmentada.
Lo libre publicat per las Premsas Universitàrias de Bordèu, presenta la morfologia nominala e verbala, e la sintaxi de l'occitan ancian. Recampa çò que cal saber per poder legir aisidament los trobadors e los tèxtes de la literatura occitana de l’Edat Mejana.
Lo cambiament màger es l’apondon d’una part importanta consacrada a la fonetica istorica. Los autors estudian aquí menimosament lo caminament dels fonèmas e lor evolucion dempuèi lo latin fins a l’occitan ancian.
L'obratge se vòl simple e pedagogic, clar e de bon consultar per tal que la descobèrta e l’aprendissatge de la lenga occitana foguèsson al còp agradius e eficaces.
Es de notar que per aquesta quatrena edicion los dos autors an causit d'emplegar coma lenga de referéncia l'occitan.
Cobèrta del libre La lenga del trobar de Maurice Romieu e André Bianchi (Premsas Universitàrias de Bordèu, 2025)
IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.
Barrutlada en Irlanda e en Gallas de Sèrgi Viaule (Editions des regionalismes, 2014, 188 paginas, 16,50 èuros).
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.